Les set vides del Gat de Botero
TONI AYALA (textos) / MIQUEL FUSTER (dibuixos)
Si, com diuen, els gats tenen set vides, al popular Gat de Botero ja només li’n queden dues. Ja no és un gatet, sinó que s’ha fet gran i ja té ni més ni menys que 31 anys, tants com fa que l’Ajuntament de Barcelona va comprar-lo. En aquestes tres dècades a la ciutat, el pobre Gat ha portat una vida nòmada. Bé, en realitat, suma un total de cinc vides diferents.
Primera vida
La primera va portar-lo al Parc de la Ciutadella, ben a prop dels animals de carn i ossos del Zoo, on va poder conviure ben a prop amb la llavors gran estrella mediàtica de Barcelona: el Floquet de Neu. Més famós fins i tot que qualsevol jugador del Barça de l’època, el goril·la albí va tenir una vida molt més estable que el Gat de Botero. Si no fos perquè el van treure del seu entorn natural per traslladar-lo a un altre continent i a una selva d’asfalt, es podria dir que el paio vivia com un rei. I és que, un cop a Barcelona, el Floquet de Neu mai va haver de canviar de casa i sempre va tenir el menjar assegurat. Només li va faltar aprendre a firmar autògrafs. I aquesta seguretat es va traduir en una família ben nombrosa: 22 fills, 11 néts i 3 besnéts.
El Gat de Botero, en canvi, ha diambulat en solitari per Barcelona d’ençà que va arribar a la ciutat. Malgrat que hi ha moltes colònies de gatets de carrer, cap d’ells porta l’ADN d’aquesta voluminosa escultura. I és que, malgrat ser ben gran, bona part de la seva estada a la ciutat ha sigut trista i allunyada dels flaixos de les càmeres.
Segona vida
La segona vida va gastar-la a Montjuïc, on van traslladar-lo coincidint amb els Jocs Olímpics del 1992. Podríem pensar que allà podria haver viscut el seu moment de fama, amb l’Estadi Olímpic i tota la parafernàlia del peveter i les medalles, però ell de ben segur que ja s’havia acostumat a la Ciutadella, on podia escoltar el rugit de les feres i olorava la sentor dels fems dels animalons.
Tercera vida
La glòria olímpica, com al conjunt de la ciutat, també va ser passatgera per al Gat de Botero, que va ser desterrat de nou. La tercera vida va esgotar-la a la plaça Blanquerna, a les Drassanes. S’hi va estar fins a l’any 2003, mig amagat. Aquesta va ser la seva etapa més dura.
Quarta vida
Va ser aquell any quan l’Ajuntament va decidir otorgar-li la seva quarta vida, en aquest cas, ocupant un espai en un dels costats de la part baixa de la Rambla del Raval. Es veu que allà hi havien d’instal·lar una escultura fal·liforme de l’artista filipí David Medalla. Segurament, l’anunciada -i, llavors, en construcció- Torre Agbar de les Glòries va gastar la quota fàl·lica del moment.
Si bé la Rambla del Raval es va quedar sense fal·lus artístic, sí que va guanyar uns bons collons, ja que de seguida es va posar de moda entre les / els turistes fer-se fotos mentre tocaven les immenses pilotes que té a l’entrecuix el Gat de Botero. Aquesta és la raó per la qual és la part més desgastada de l’escultura. De la mateixa manera que els visitants de Nova York freguen els testicles del Brau de Wall Street -símbol del poder, la prosperitat i l’èxit- perquè es pensen que l’estàtua els proporcionarà sort, hi ha qui li toca els ous al Gat de Botero esperant que tinguin poders màgics, fins i tot, en el camp de la fertilitat.
És evident que les supersticions turístiques no tenen res a veure amb la realitat, ja que, com dèiem, la vida del pobre Gat de Botero no té res a veure amb la del Floquet de Neu o amb d’altres icones de la ciutat. Tanmateix, potser per això és tant fascinant.
Cinquena vida
Després de 15 anys a la Rambla del Raval, l’Ajuntament de Barcelona ha decidit reformar aquesta important artèria d’aquest cèntric barri barceloní. I, de nou, el Gat de Botero ha de fer les maletes per viure la seva cinquena vida. Segons el plantejament, s’haurà de traslladar uns metres més enllà fins a la plaça Vázquez Montalbán o, com diuen els veïns, sorneguers: “Se va a la acera de enfrente”.
Sisena i setena vides?
Si com diu la cançó d’Antonio Flores, set vides té un gat, és evident que l’escultura de Botero ja n’ha consumit cinc. L’única incògnita és saber on passarà les darreres dues vides que li quedaran quan s’acabi la reforma de la Rambla del Raval i estreni nova llar a la intempèrie. Del que no es lliurarà, segurament, és de què els turistes li continuïn tocant els collons.