Univers Kubrick
TONI GALLARDO (text) / CCCB (fotos)
Un dels plats forts de l’exposició Stanley Kubrick, que es pot veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) fins al 31 de març del 2019, és l’apartat dedicat a la pel·lícula 2001: una odissea de l’espai. Enguany se’n commemoren els 50 anys de la seva estrena.
La mostra és molt recomanable per als seguidors del cineasta i per als amants del cinema en general, però, sobretot, pels assidus del gènere de la ciència ficció i de 2001. No només s’hi poden veure maquetes -com la rèplica de la nau Orion 3- i elements de l’atrezzo original del film -com el vestuari del simi interpretat per Dan Richter o el panell de l’ordinador HAL 9000- sinó que l’exposició aconsegueix transportar-te a l’univers Kubrick.
El director va dedicar cinc anys de treball exhaustiu a preparar aquesta pel·lícula del 1968, construïda sobre la base d’un relat curt de l’escriptor Arthur C. Clarke, co-autor del guió. El film es va convertir en un producte de culte “tant pels temes que aborda com pels efectes especials i l’ús creatiu de la música”, tal com ens expliquen.
I és que 2001: una odissea de l’espai és “una obra total que sintetitzava mil·lenis d’evolució humana en una el·lipsi radical (L’albada de l’home), detallava amb vocació hiperrealista un futur regit per les conquestes tecnològiques (Missió a l’espai) i s’atrevia a abolir les lleis de l’espai i el temps per acabar proposant un interrogant sobre el destí de l’home (Júpiter i més enllà de l’infinit)”.
Tal com podem copsar a l’exposició del CCCB, a l’hora de promocionar la pel·lícula fa 50 anys, els seus creadors es van preguntar sobre les seves virtuts: “Tracta sobre l’aventura de l’astronàutica. L’impacte, les proporcions, el prodigi i els secrets de l’espai sideral”. Uns conceptes, sens dubte, que ajuden a explicar per què 2001: una odissea de l’espai continua essent avui un film totalment actual i, alhora, futurista.
La música
Menció a part mereix l’anàlisi de la banda sonora de la pel·lícula. Per a aquesta superproducció, el compositor Alex North (el qual ja va escriure la partitura del film Spartacus (1960) per al mateix Kubrick), va compondre una potent i atonal partitura, que, finalment, el director va descartar.
Kubrick la va substituir per fragments de música clàssica. El més famós, gairebé mític, és el poema simfònic de Richard Strauss Així parlà Zaratustra, que obre el film. Es tracta d’un tema amb moltíssima força i, alhora, misteriós, que d’alguna forma ja indica que passaran coses molt trascendentals al llarg del film i que torna a sonar quan aquest s’acaba.
Un altre famós tema que també utilitza Kubrick és el preciós vals El Danubi Blau de Johann Strauss fill. La música comença a sonar en l’escena en què els homínids llancen un os al cel que s’acabarà convertint en una nau. I acompanya les imatges de l’interior de l’aparell, on podem observar l’aprofitament de l’espai i com els personatges es mouen per dins.
El director utilitzarà també diversos fragments d’obres del compositor Gÿorgy Ligeti, músic hongarès nat a Romania i nacionalitzat a Àustria. Aquest és un cas curiós, ja que Ligeti va demandar a Kubrick per un dòlar, ja que va utilitzar la seva música sense demanar-li permís. Deixant clar que la demanda no era pels diners, sinó pel tema del permís, finalment, Ligeti va ser indemnitzat amb 3.000 dòlars.
Stanley Kubrick, en el rodatge de ‘2001’, en una imatge de l’exposició al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
Detalls ben cuidats
A part d’aquesta anècdota, els temes utilitzats, eren, en primer lloc, a la seqüència de L’Albada de l’Home, el Rèquiem; seguidament, el lliga amb un fragment de l’obra Atmospheres, en el moment del viatge de l’astronauta protagonista.
Però, el fragment potser més poderós i important pel fil argumental del film és Lux Aeterna, que s’utilitza principalment en les escenes en què apareix el monòlit i agafa tota la seva força en el moment en què el monòlit és a la Lluna. Com a comentari cal dir que el reconegut compositor de cinema John Williams utilitzarà un tema molt similar per a la pel.lícula de Steven Spielberg, Encontres a la Tercera Fase (1977).
Tornant a la banda sonora de 2001, l’última peça que comentarem és l’adagio del ballet Gayaneh, del compositor Aram Kachaturian. Aquest adagio, és utilitzat en el moment en què els astronautes protagonistes estan hivernant a dins de les càpsules de la nau. A nivell de comentari curiós, cal a dir que al film Aliens (1986), del director James Cameron, el compositor James Horner va plagiar d’una manera massa evident aquest adagio en la seqüència (copiant una mica a Kubrick), en la qual la tinent Ripley està hivernant a dins d’una càpsula al principi de la pel.lícula.
En tot cas, el resultat de l’utilització de la música a 2001, és excel.lent. I és que Kubrick cuida tots els detalls dels seus films, i l’ús de la música en aquesta pel·lícula no és fruit d’un simple acompanyament de les imatges, sinó el resultat d’una molt acurada selecció, pensada fins a l’últim mil·límetre per encaixar en el contingut filosòfic del film. 50 anys després, encara avui no ens deixa indiferents.