Constitució, 40 anys en 40 titulars
TONI AYALA (textos)
Han passat 40 anys d’ençà que es va aprovar la Constitució espanyola. Entre aquell 6 de desembre del 1978 i l’actual 6 de desembre del 2018 s’han anat succeint una sèrie d’esdeveniments, sovint, repetits en el temps, que han dibuixat un panorama actual que no hauria de sorprendre a ningú, sobretot, si es fa un repàs de tota aquesta època.
El debat de la reforma constitucional, per exemple, no és d’ara, sinó que es va obrir gairebé des del primer moment en què es va aprovar el text. La politització de la Justícia i, en concret, del Tribunal Constitucional, és un altre fet colateral que ve de lluny.
També s’observa que l’encaix de bascos i catalans a Espanya -o els seus anhels d’independència- no es van satisfer amb la Carta Magna i és un pes que s’ha arrossegat des de bon principi.
La figura de la monarquia, com a àrbitre, ha quedat tocada al llarg dels anys, però, sobretot, els darrers. Així mateix, la corrupció política ha sacsejat la societat, igual que la crisi econòmica, i s’ha donat també el trencament del bipartidisme amb el sorgiment de nous partits, com Podemos i Ciutadanos.
L’herència franquista encara és present i, de tant en tant, al llarg dels anys ha sortit a la superfície, com actualment amb la ultradreta o bé amb el cop d’Estat de Tejero.
Els conflictes de competències han estat constants al llarg d’aquests 40 anys i, sovint, s’han solucionat en fals. I l’article 155, aplicat per suspendre les institucions catalanes a finals del 2017 i durant part d’aquest 2018, no és l’únic article excepcional que s’ha activat, doncs, també es va declarar l’estat d’alarma l’any 2010.
Avui, en el 40 aniversari de la Constitució espanyola, fem un repàs, a través de 40 titulars, de com s’ha commemorat aquesta efemèride cada any des del 1978 fins a aquest 2018.
1978
Considerat un dia històric, aquell 6 de Desembre del 1978 es va aprovar la Constitució. Va ser una jornada de tranquil.litat i civisme. A Barcelona, un estudi a peu d’urna mostra diferències en el vot segons el districte de residència. En els barris obrers guanya el sí, mentre que en les zones de l’alta burgesia hi ha més alt percentatge de vots en contra de la Constitució, com a Pedralbes, Sarrià o Sant Gervasi.
1979
Miquel Roca, un dels pares de la Constitució, afirma: “Amb l’Estatut, la satisfacció fonamental està complerta”. La Constitució permet desenvolupar els Estatuts català, basc i gallec. Es desenvolupen lleis fonamentals, com la del Tribunal Constitucional, la protecció pública de l’habitatge, el divorci, el dret a la vaga, la protecció de la família, informació i mitjans de comunicació o el dret a l’honor, la intimitat i la imatge.
1980
Primeres friccions per les competències autonòmiques, tot just un any després de l’Estatut i dos anys després de la Constitució. Rafael Ribó, portaveu parlamentari comunista, afirma: “El Parlament de Catalunya, dins de les competències de l’Estatut, és l’única instància de l’Estat que pot legislar. Volem reafirmar la sobirania del Parlament sense que hi hagi amenaces constants d’inconstitucionalitat”.
1981
Manuel García Pelayo, president del Tribunal Constitucional: “El Tribunal pot i ha de col·laborar positivament en l’estructuració del procés autonòmic”.
1982
Tres-cents militars es reuneixen a Madrid, un any després de l’intent de Cop d’Estat, per defensar la Constitució. “Estem orgullosos d’una Constitució que garanteix la Democràcia”, afirmen. Tanmateix, els tics franquistes havien donat un bon ensurt a la jove Democràcia espanyola.
1983
Ambient de crisi al Tribunal Constitucional, que pateix una allau de recursos d’inconstitucionalitat i que queda desacreditat en filtrar-se oficiosament la sentència del ‘cas Rumasa’.
1984
El Congrés aprova la Llei Antiterrorista i els partits polítics debaten sobre una nova llei electoral.
1985
El Govern espanyol transmet al britànic que vol negociar sobre la sobirania de Gibraltar. 33 anys després, per aquestes mateixes dates, se n’ha tornat a parlar amb les negociacions del Brexit.
1986
La dreta espanyola està en crisi amb la dimissió de Manuel Fraga i el relleu en la direcció d’Aliança Popular. Félix Pons, president del Congrés, propugna que la Constitució estigui més present en la vida quotidiana.
1987
En el Palau de la Generalitat, el president català, Jordi Pujol, i l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, alerten del caràcter ambigu del text constitucional i de les seves diferents interpretacions, per la qual cosa reclamen un protocol per aclarir-ne els aspectes que van quedar més en l’aire.
1988
En el desè aniversari de la Constitució, el rei Joan Carles I demana autocrítica sobre el passat i convida a assolir “acords en harmonia”. Per la seva banda, el conflicte lingüístic comença a aflorar en considerar la Reial Acadèmia Espanyola que cal una llei de defensa de l’espanyol davant les comunitats autònomes amb llengua pròpia.
1989
Mentre Europa debat sobre la unió monetària, el president del Govern central, Felipe González, confirma a tots els seus ministres en un moment d’incerteses polítiques. “Europa és una condició del nostre futur”, afirma el rei Joan Carles I en l’obertura de la IV Legislatura en el Congrés.
1990
Després d’un any de Govern prorrogat a Madrid, tothom espera una crisi, tot i que el president, Felipe González, assegura en l’acte de celebració de la Constitució que “el Nadal serà tranquil”.
1991
El president del Govern, Felipe González, no assisteix a la recepció oficial de la Constitució a causa de la grip, però un dels seus ministres, Julian García Valverde, tampoc no hi va i sense justificació. Tot, en ple escàndol sobre les plusvàlues de Renfe en la compra de terrenys. Les polèmiques per possible corrupció en la classe política espanyola comencen a emergir.
1992
L’aniversari de la Constitució està marcat per un acte del president del PP, José María Aznar, a Barcelona, en el qual reclama als nacionalistes catalans “lleialtat constitucional i a l’Estatut”, si bé ell es compromet, en contrapartida, a respectar els fets diferencials de “les comunitats històriques”.
1993
Alts nivells d’ocupació turística durant el Pont de la Constitució, doncs es vivien moments d’eufòria econòmica. Es produeix la cimera EUA-Espanya a Washington, on el president nord-americà, Bill Clinton, elogia la modernització d’Espanya, posant d’exemple la Barcelona olímpica, i les reformes econòmiques.
1994
En plena polèmica sobre la continuïtat de la figura dels governadors civils, el president de la Generalitat i líder de CiU, Jordi Pujol, ja dona un cop d’alerta sobre el risc de confrontació civil a Espanya. El vicepresident del Govern, Narcís Serra, afirma que “els problemes del país no es resoldran amb baralles, sinó amb diàleg polític”.
1995
El calendari electoral marca aquest any la commemoració de l’aniversari de la Constitució. Si bé mesos abans el Rei havia mediat perquè els líders del PSOE, Felipe González, i del PP, José María Aznar, es reunissin, ara, és el propi president del Govern qui aprofita aquesta assenyalada data per anunciar una nova trobada amb Aznar.
1996
El Dia de la Constitució se centra en el debat de la possible reforma de la Justícia, entre d’altres, amb la idea de retallar competències a l’Audiència Nacional.
1997
La commemoració constitucional es fa enmig de protestes violentes als carrers del País Basc per l’empresonament de la cúpula d’Herri Batasuna acusada de col·laborar amb ETA. El president del Govern, José María Aznar, declara que si se’ls hagués absolt hagués sigut “letal per a l’estat de dret”.
1998
El Dia de la Constitució torna a estar marcat per ETA. El Govern espanyol aprofita per advertir que no n’hi ha prou amb una treva de la banda terrorista per assolir la pau. En el 20è aniversari de la Carta Magna ressorgeix el debat de la necessitat de reformar-la, encara que el president, José María Aznar, assegura que “només ho desitgen uns sectors molt minoritaris”. Per la seva part, malgrat les moltes absències de presidents autonòmics als actes oficials a Madrid, el president del Congrés, Federico Trillo, assegura que a Espanya “hi caben tots”.
1999
El president del Govern espanyol, José María Aznar, apuja el to i acusa els nacionalistes bascos d’estar més a prop de “la intolerància i la neteja ètnica” que de l’Europa de l’euro. De fet, acusa al PNB d’apostar per “l’Europa de Kosovo”. El PSOE es desmarca de les paraules d’Aznar.
2000
Enmig del pacte antiterrorista, el Dia de la Constitució torna a estar marcat pel conflicte de Gibraltar. En aquest cas, per l’exigència perquè el submarí nuclear ‘Tireless’ abandoni la roca. Els nacionalistes bascos i catalans reclamen una reforma constitucional.
2001
El rebuig d’Aznar a qualsevol tipus de reforma constitucional causa una onada de crítiques entre la resta de partits polítics. El líder del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, s’hi contraposa i afirma que “Espanya necessita un lideratge molt més integrador i modern”.
2002
Enmig de la crisi del ‘chapapote’ a Galícia, Aznar rebutja ara reformar qualsevol dels estatuts d’autonomia per donar més competències a bascos i catalans. Considera que aquestes exigències són “inviables i sense fonament”. PP i PSOE participen sols a l’homenatge a la bandera espanyola.
2003
El Dia de la Constitució arriba després que ERC assoleixi la presidència del Parlament català, tot proclamant el dret a “una nació plena”. El president de la Cambra, Ernest Benach, propugna “un canvi sense retorn” i acaba el seu discurs amb un “Visca Catalunya lliure”.
2004
La commemoració ve esquitxada per un atemptat d’ETA amb set bombes en diferents ciutats, que provoquen tretze ferits. El PSOE, de la mà del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, avala la idea del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, de qualificar Catalunya com “una comunitat nacional”, mentre que el PP de Mariano Rajoy ho rebutja perquè “crea confusió”.
2005
ETA torna a atemptar amb vuit accions coordinadores el Dia de la Constitució. A nivell polític, el president del Congrés, Manuel Marín, assegura que la Constitució pot ser modificada. Enmig d’un boicot als productes catalans, ERC lidera les crítiques contra la monarquia espanyola i contra alguns mitjans de comunicació que, consideren, fan campanya anticatalana, com la COPE.
2006
Mentre la NASA descobreix aigua a Mart, al planeta Terra i, en concret, a Espanya, el procés de pau a Euskadi sembla encallat. El Tribunal Constitucional justifica que un magistrat contrari a l’Estatut català pugui decidir sobre la seva reforma.
2007
El Govern espanyol anuncia que impedirà la presència de l’esquerra abertzale en les properes eleccions, especialment, a través de les actuacions de l’Audiència Nacional. El Tribunal Constitucional, utilitzat pels polítics per intentar resoldre conflictes com el català, viu la seva pitjor crisi institucional.
2008
En el 30è aniversari de la Constitució i, en plena crisi econòmica, el Govern de Zapatero aparca qualsevol debat de reforma constitucional en considerar que no és prioritari i que tampoc n’hi ha consens per executar-ho.
2009
El president del Congrés, José Bono, i el president de la Generalitat, José Montilla, xoquen públicament a causa del Tribunal Constitucional, que ha de decidir sobre l’Estatut català. El primer demana respecte “per l’àrbitre i les regles”, mentre que el segon replica que la llei exigeix la renovació del TC.
2010
El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, es veu obligat a decretar l’estat d’alarma en ple caos aeri per la vaga dels controladors. S’utilitza un article de la Constitució, el 116.2, per aturar la crisi, cosa que Zapatero aprofita per defensar la vigència i la utilitat de la Carta Magna.
2011
El Dia de la Constitució serveix per mostrar públicament l’acord entre el president sortint, José Luis Rodríguez Zapatero, i l’entrant, Mariano Rajoy, per avalar la reforma exprés de la Unió Europea, és a dir, el pla Merkel-Sarkosy per tal de salvar l’euro. Cap partit nacionalista no participa en els actes.
2012
Enmig del Pla Wert per reduir la presència del català a l’escola, el president Rajoy tanca la porta a una reforma de la Constitució.
2013
Un any després, Rajoy assegura ara que sí està obert a una possible reforma constitucional si és “per unir” i si recull els consensos del 1978 amb uns objectius clars. Nacionalistes bascos i catalans no participen als actes oficials.
2014
Rajoy considera ara “una frivolitat” la reforma constitucional i assegura que no es pot dialogar amb el president de la Generalitat, Artur Mas, “perquè vol marxar d’Espanya”. Mentrestant, els sondejos ja situen els independentistes catalans a les portes de la majoria absoluta al Parlament.
2015
El Dia de la Constitució visualitza que la política espanyola ja no és només de dos grans partits, sinó que ara ja són quatre: PSOE, PP, Ciudadanos i Podemos. CDC passa pàgina de la reforma constitucional i, ara, diu que ja se centra en la independència.
2016
Regidors independentistes decideixen treballar el 6-D i no disfrutar-lo com un dia festiu. A Madrid, el Govern del PP refreda les demandes d’una reforma constitucional.
2017
Amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ja a Bèlgica i cessat per l’article 155, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, continua sense voler concretar cap reforma constitucional “fins que no se sàpiga que es vol fer”. En qualsevol cas, adverteix que en cap cas s’intentarà acontentar els independentistes.
2018
Mariano Rajoy ja no és president del Govern, ja que ha estat desbancat per una moció de censura dels socialistes. En un context en què ha aflorat l’extrema dreta, personificada en Vox, el nou cap de l’Executiu central, Pedro Sánchez, s’obre a reformes constitucionals, fins i tot, apunta a aixecar la inviolabilitat del Rei. Precisament, Felip VI assegura que “la Constitució és l’ànima viva” de la societat i insta a “dialogar, respectar les lleis i complir les decisions judicials” per “resoldre els desencontres”. El Rei també apel·la a “l’esperit de reconciliació” de fa 40 anys. El president de la Generalitat, Quim Torra, afirma, en canvi, que “la Constitució ja no serveix; és una gàbia per a molts catalans”. Per la seva part, la presidenta del Congrés, Ana Pastor, fa una crida a “renovar el gran pacte constitucional”.