Drap-Art, la força de la fragilitat
TONI AYALA (textos i fotos)
Miquel Martí i Pol, en un dels seus poemes, ens deia: “Sigues tenaç, que la lluita és molt dura”. Salvaguardar el planeta no és una tasca fàcil, perquè canviar els mals hàbits adquirits requereix de moltíssima feina en diferents àmbits. Però, si una cosa demostren iniciatives com Drap-Art, el Festival Internacional d’Art Sostenible de Catalunya, és la força de la fragilitat. O, com escrivia el poeta: “En solitud, però no solitaris, reconduïm-la la vida”.
La Sala Gran del Museu Marítim de Barcelona s’ha transformat durant un cap de setmana en un espai de la consciència col·lectiva, que ha permès contemplar obres d’art compromeses, però, també, sacsejar les nostres ments.
Tot just entrem, ens trobem amb una instal·lació de l’artista Lesley Yendell, Platos Rotos (versió 2018). La força de la fragilitat és present des de bon principi davant d’unes culleres d’argila que s’equilibren en plats trencats, “una situació tant precària com la del mediambient a l’actualitat”, ens expliquen en la presentació de l’obra.
No gaire lluny d’allà, la solitud del nàufrag ens embolcalla, amb una altre instal·lació que ens colpeja l’esperit: Isla, de Pincho & Leny Pony. “L’illa com a l’escenari del naufragi i, també, com a resultat de la saturació en el cos social de tot el que no volem veure, el material residual”, ens detallen.
Entre els diferents estands del festival, crida l’atenció la presència d’Open Arms, que es dedica a rescatar immigrants a la deriva al Mediterrani. El mar i els oceans estan ben presents a Drap-Art. I no només aquesta ONG, sinó artistes com l’alemany Boris Hoppek ens recorden que la fragilitat del planeta no només és mediambiental, sinó també humana. Colpeix veure un grup de nens jugant entorn d’un inflable que simbolitza la figura dels refugiats en pastera.
De fons, se sent la remor d’una xerrada entorn del mal que fa a la Terra el plàstic. Estem a l’era del Plàstic-cè, ens comuniquen. Un visitant del festival, amb el micròfon a la mà, es mostra amoïnat perquè al supermercat només hi ha envasos de plàstic i, si bé ara cal pagar per les bosses, la ciutadania no és conscient que les bosses de paper també són nocives.
El debat és intens. Obert. “El procés de canvi serà llarg”, reconeix un dels conferenciants. “Fins on aguantarà el planeta?”, es pregunta un altre. I, malgrat tota aquesta fragilitat, Drap-Art transmet força, perquè en aquesta lluita, com deia el poeta, es combat sovint “en solitud, però no solitaris”.