Les 10 paraules en català més votades del 2018
TONI AYALA (textos)
L’Observatori de Neologia (OBNEO) del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) han llançat, per cinquè any consecutiu, una crida per triar el neologisme de l’any. En aquest cas, del 2018.
Darrere de bona part de les 10 paraules votades s’amaguen, sovint, situacions socials que han marcat l’actualitat, com ara l’auge del moviment feminista o bé situacions de ciutat relacionades amb la seguretat pública, com el mot ‘narcopís’, però també que reflecteixen nous hàbits de consum, per exemple, amb la febre per veure sèries de televisió.
La paraula escollida com el principal neologisme de l’any és ‘sororitat’, però val la pena analitzar-les totes.
Sororitat (32,6% dels vots). Es refereix a la relació de solidaritat entre dones basada en motius socials, ètics i emocionals. En el feminisme s’utilitza des de fa uns anys. Després d’un any que torna a acabar lamentant els episodis de violència masclista i amb múltiples iniciatives per visibilitzar la lluita de les dones contra els abusos dels quals són víctimes, aquesta paraula pren especial significació. Ja l’any passat, l’expressió ‘Jo també’ (Me too), es va estendre per tot el món després que l’actriu Alyssa Milano animés a utilitzar-la com a etiqueta a les xarxes socials un cop fetes públiques les acusacions d’abusos contra el productor Harvey Weinstein. Però, encara es remuntava a més enrere en el temps, a l’any 2006, quan l’activista social Tarana Burke havia usat l’expressió «Me Too» («Jo també») en la xarxa social Myspace formant part d’una campanya per promoure l’«apoderament a través d’empatia» entre dones negres que havien experimentat abús sexual, particularment, en les comunitats desfavorides. Segons Burke, va utilitzar aquella expressió després de ser incapaç de respondre a una noia de 13 anys que li va confiar que havia sofert una agressió sexual. Només va poder dir-li: «Jo també». En el cas de sororitat és una paraula que l’Observatori de Neologia va començar a documentar en català a finals del 2016. Ara, serà candidata a formar part del Diccionari de la Llengua Catalana.
Èpic -a (14,3% dels vots). Crida l’atenció que aquesta paraula estigui en segona posició, doncs l’èpica forma part del nostre entorn mediàtic i sociocultural des de fa molt de temps. Èpic és una paraula que ens transporta fins a la ‘poesia èpica’ i que ens porta a parlar també d’accions èpiques. S’utilitza també com a sinònim d’heroic, especialment, en el món dels esports. Quantes vegades no ha fet Leo Messi una ‘jugada èpica’ aquest any 2018, que després es narra i es relata com si fos ben bé un heroi ‘èpic’?
Demofòbia (11,2%). Aquesta és una paraula molt interessant, ja que parteix d’un símptoma (demofòbia = por o fòbia al poble) que es tradueix a nivell social en el camp polític a la ‘por a les multituds’, però no tant a la por a sortir al carrer i envoltar-se de gent, sinó que aquest 2018 s’ha emprat sobretot per intentar il·lustrar la ‘por dels governants a les manifestacions multitudinàries’. En certa manera, la demofòbia ha esdevingut la representació dels Governs tancats, que tenen por a les protestes, perquè, simplement, no escolten a les masses, sinó només a les elits econòmiques. Quan un règim polític es tanca en ell mateix, s’amaga i no escolta a la ciutadania més desfavorida, però, en canvi, sí que atén als qui tenen interessos en què s’empobreixi la gent, l’únic que provoca és que la ciutadania surti al carrer en multituds a reivindicar els seus drets. S’ha vist, per exemple, amb les protestes dels ‘armilles grogues’ a França.
Sostre de vidre (9,3%). Una altra paraula lligada a la dona i al moviment feminista. El terme ‘sostre de vidre’ (glass ceiling barriers» en anglès) va aparèixer per primera vegada en un article del Wall Street Journal l’any 1986 als Estats Units, en el qual es descrivien les barreres invisibles a les quals es veuen exposades les dones treballadores altament qualificades i que els impedien aconseguir els nivells jeràrquics més alts al món dels negocis, independentment dels seus assoliments i mèrits. Per tant, ‘sostre de vidre’ és una expressió amb la qual es fa referència a la barrera invisible que representa les limitacions amb què es troben les dones per a ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat.
Migrant (8,8%). El fenomen migratori ha tornat a ser motiu d’actualitat aquest any 2018. S’ha tractat des del punt de vista dels refugiats, del rescat d’immigrants en pasteres al Mediterrani, dels menors immigrants no acompanyats, dels immigrants sense papers que s’han de dedicar a feines com la venda ambulant o ‘top manta’, s’ha utilitzat com a arma política a molts països europeus, com Itàlia, o en les eleccions, per exemple, per part de la ultradreta a les autonòmiques andaluses… Per tant, ‘migrant’ és una paraula que està plenament integrada en la nostra quotidianitat.
Microplàstic (6,3%). Entrem en l’àmbit de la preocupació creixent pel mediambient. Els microplàstics són petites peces de plàstic que contaminen. L’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) utilitza el paràmetre de menys de 5 mm de diàmetre per a classificar aquests microplàstics. No és cosa d’aquest any, sinó que se’n parla des de fa almenys dues dècades, però se l’ha considerat aquest 2018 com un dels principals problemes mediamientals. El microplàstic és el més semblant a un bacteri: és indetectable a simple vista, està a tot arreu, és un problema que afecta a totes les persones i és impossible d’evitar-lo. Estudis de la Royal Society, la Universitat Estatal de Nova York o la Universitat de Minnesota han conclòs, per exemple, que el 83% de l’aigua d’aixeta està contaminada amb aquest residu. Es pot trobar en les cremes d’exfoliació, en la roba sintètica, en la crema dental o a mariscs i peixos. Un estudi de l’organització Orb Media mostra que una persona pot consumir 14 partícules de microplàstic al dia, perquè no només es troben en l’aigua potable, sinó també en el peix, la cervesa, la sal marina i tot producte que tingui contacte amb l’aigua.
Criptomoneda (5,4%). Segurament, ja fa uns quants anys que la criptomoneda és una de les noves paraules que més sonen. Les criptomonedas són monedes virtuals, que poden ser intercanviades i operades com qualsevol altra divisa tradicional, però que estan fora del control dels governs i de les institucions financeres. Existeix un gran nombre de criptodivises disponibles, de fet, cada cop n’hi ha més. Totes elles tenen les seves pròpies característiques i aplicacions. Les que tenen major capitalització de mercat són, per exemple, el bitcoin, el bitcoincash, l’ether, el litecoin, el ripple o el dash. Aquest any han sigut notícia perquè es comença a parlar de si hi ha o no una bombolla de criptomonedes.
Seriòfil (5,4%). Hem entrat de ple en el boom de les telesèries, sobretot, de la mà de les grans plataformes digitals, com Netflix, HBO o Movistar+, que aposten per l’entreteniment a casa. L’èxit de sèries com Joc de trons en són un exemple. A més, la indústria cinematogràfica està apostant cada cop més per les produccions de sèries per a la televisió, cosa que fa que avui és difícil veure algun actor o actriu de cinema que no hagi decidit protagonitzar alguna d’aquestes telesèries. I, per contra, hi ha actors televisius que han fet el salt a la gran pantalla després de tenir èxit en alguna sèrie de la petita pantalla. Per tant, està enganxat a una sèrie i, per tant, ser un seriòfil està molt de moda.
Narcopís (5,1%). Segurament, és una de les paraules més lletges de tota la classificació. Lamentablement, ha estat molt d’actualitat amb el problema dels ‘narcopisos’, sobretot, al barri del Raval de Barcelona, que va donar peu a una macrooperació policial per tal de tancar-los i detenir als traficants de droga que hi vivien després d’ocupar-los de forma il·legal. Per tant, és una paraula que fa referència a un doble problema social: el narcotràfic i els habitatges buits que són ocupats il·legalment.
Pis rusc (1,6%). De nou, ens trobem amb el problema de l’habitatge. I, en cas aquest, d’una iniciativa que s’ha donat a conèixer per intentar pal·liar-ne la falta d’oferta, sobretot, a preus assequibles o socials. És el neologisme menys votat de tota la llista, però això no vol dir que pugui arribar a tenir recorregut en el temps. La utilització del pis rusc s’ha centrat a Barcelona, on un grup d’emprenedors van anunciar després de l’estiu la seva intenció de construir habitacles de 2,6 metres quadrats en un local de Barcelona per fer front als problemes d’habitatge. Hi haurien també lavabos comunitaris, microones i una àrea de descans. L’Ajuntament va afirmar de seguida que aquest tipus d’allotjament, anomenats pisos rusc, “no té cabuda a Barcelona”.