El turisme mata?
TONI AYALA (textos) / MIQUEL FUSTER (dibuixos)
És alarmista preguntar-nos si el turisme mata? Perquè si està comprovat científicamente que la contaminació, mata, ara, està demostrat també que el turisme genera bona part de les partícules contaminants, per exemple, en una ciutat com Barcelona. I és que s’acaba d’establir que cada turista que visita la capital catalana genera 96,9 quilos de CO2 diaris (comptant el seu viatge per venir i tornar al seu lloc d’origen i la seva estada).
Aquestes emissions de diòxid de carboni equivalen a conduir un cotxe 410 quilòmetres sense parar. I, quants turistes visiten la ciutat de Barcelona cada any? Doncs, si ens fixem en l’any 2017, veurem que 47.284.500 persones van utilitzar l’aeroport del Prat; 2.713.126 els creuers del Port; 1.424.752 els ferris; 4.111.005 l’AVE Barcelona-Madrid, i 848.417 els trens internacionals, segons les estadístiques publicades per l’Ajuntament de Barcelona.
Les dades de contaminació a Barceloma per efecte del turisme s’han fet públiques en un estudi, publicat a la revista Tourism Management, elaborat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), en col·laboració amb l’empresa Inèdit i per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona i de l’agència pública Barcelona Regional.
La petjada de carboni total de l’activitat turística a Barcelona és de 9.578.359 tones equivalents a CO2 a l’any, com si un cotxe fes 1.013 voltes a la Terra.
Barcelona rep prop de 33 milions de turistes anuals, repartits a parts iguals entre els que s’allotgen a la ciutat i els excursionistes, que s’hi estan un dia o menys i que no hi pernocten. És la 12ª ciutat més visitada del món, amb 8,2 milions de persones que hi pernocten almenys una nit.
Per primera vegada, el 2017, l’Ajuntament va fer estimació sobre la mortalitat atribuïda a la mala qualitat de l’aire a la ciutat. Segons les dades de l’Informe de salut a Barcelona 2017, 354 persones van morir a la ciutat per causes relacionades amb un excés de partícules contaminants PM2,5 (de menys de 2,5 micres).
L’any anterior van ser 266 els qui van perdre la vida per les mateixes causes. Pel que fa als últims set anys (2010-2017) es poden atribuir de mitjana 424 morts anuals a la presència d’aquestes partícules fines. D’aquest període, l’any 2012 és el que té una mortalitat més alta per contaminació, amb 706 morts, mentre que el 2013 en té la més baixa, amb 257 morts.
En total, 3.393 morts atribuïbles a la contaminació a Barcelona entre el 2010 i el 2017.Per tant, sí, la contaminació mata. I si el turisme genera contaminació… La pregunta és: el turisme mata?
Fenomen mundial
El problema de la contaminació generada pel turisme és global, segons apunta el mateix estudi. Els viatges de llarga distància amb avió ascendeixen a nivell mundial per menys del 3% de tots els viatges, però causen el 70% de les emissions nocives relacionades amb el turisme.
Segons l’OMT, un viatge de vacances mitjà (dura 4,15 dies) causa 0,25 tones de CO2 equivalent per persona. A les illes del Carib, la proporció d’emissions relacionades amb els viatges aeris es va situar entre el 44% i el 70% del total de les emissions a la regió.
A la ciutat d’Haiku a la Xina, per exemple, es va trobar que les emissions de CO2 dels viatges amb avió eren el 88% del total del transport turístic de la ciutat i representaven el 24% de les emissions totals de la ciutat.
Un altre estudi sobre els fluxos d’energia del turisme a l’illa de Menorca mostra que els viatges aeris són els que més contribueixen (77%) a les emissions totals. Per tant, podríem dir que l’avió és el gran ememic del medi ambient quan parlem de turisme.
Per a comprendre la magnitud d’aquests números, s’ha de tenir en compte que si comparem les emissions nacionals de carboni amb les emissions del turisme, el turisme seria el cinquè major contaminant del món. A més, per a l’any 2035, s’espera que les emissions del turisme en termes absoluts siguin més del doble que les de 2005. La major part d’aquest creixement està associat amb l’augment del trànsit aeri.
Vols intercontinentals
En el cas de Barcelona, els visitants transoceànics -provinents d’Amèrica, Àsia, Oceania i Àfrica- representen el 58,02% de les emissions de gasos d’hivernacle, tot i que només són el 25% del total de turistes.
Els hàbits, a més, són diferents entre els turistes i els veïns de Barcelona. Les emissions d’un turista suposen el doble de les produïdes per algú que viu habitualment a Barcelona.
Pel que fa a l’electricitat, per exemple, els hotels són causants del 70,5% de les emissions, seguits dels apartaments turístics, amb un 25,3%. Entre els hotels de Barcelona, l’impacte és superior en les categories més altes: la pernoctació en un hotel de 5 estrelles causa 7,5 vegades més emissions que una pensió, hostal o alberg.
També es pot parlar de l’efecte Sagra Família, ja que, pel que fa a les activitats, les visites als punts d’interès són les que generen menys emissions, però cal tenir en compte que un trajecte en transport turístic especial -bus turístic, autocars- genera 1,5 vegades més i la participació en una fira o congrés, sis vegades més.
L’estudi proposa que l’Ajuntament intenti fer polítiques per disminuir el transport en cotxe i promoure els viatges en metro, tren o autobús. També recomana transformar la flota de taxis perquè la gran majoria siguin vehicles elèctrics o híbrids.
Alhora, els investigadors també suggereixein que els allotjaments turístics siguin més conscients de la necessitat d’estalvi energètic tot incrementant el seu compromís amb el medi ambient.