Quatre bodes i un funeral (versió 2019)
TONI AYALA (textos)
Amb l’arribada de l’any nou, 2019, es compliran 25 anys de l’estrena de la pel·lícula de Mike Newell, Quatre bodes i un funeral. El film, protagonitzat per Hugh Grant i Andie MacDowell, ens mostra un grup d’amics que es passen l’any de boda en boda, cercant la seva felicitat i el seu propi camí, mentre assisteixen també al funeral d’un dels companys.
Es tractava d’una comèdia romàntica, però amb alguns tocs tràgics, com podria ser la vida mateixa. A Espanya, on la política ha esdevingut sovint un vodevil grotesc, també viurem aquest 2019 quatre bodes i un funeral, que seran clau per a la governabilitat a tres nivells -municipal, català, estatal- i que acabaran de definir l’statu quo de correlació de forces.
Primera boda. Pressupostos Generals de l’Estat (febrer). Aquesta data ja està apuntada en el calendari. Qui es casa? Doncs, el bloc que va votar a favor de Pedro Sánchez en la seva moció de censura contra Mariano Rajoy haurà de visibilitzar si la seva entesa inicial es materialitza amb l’aprovació dels Pressupostos Generals, que haurien de permetre Sánchez allargar la legislatura fins al 2020. De moment, ja hem vist algun gest: un dia abans del Consell de Ministres de Barcelona, ERC i PDeCAT van votar a favor de l’objectiu de dèficit del Govern del PSOE. A finals de febrer, hi haurà la segona prova: s’hauran de votar les esmenes a la totalitat. El PSOE confia que els independentistes votin contra les previsibles al·legacions de PP i Ciutadans. Però, encara que això sigui així, és molt possible que els partits de la dreta acabin tombant l’objectiu de dèficit proposat pels socialistes en el Senat, on el Partit Popular té majoria i podria exigir que es reajustés a l’1,3%. En qualsevol cas, Sánchez sempre té l’opció de convocar eleccions, previsiblement per al maig, però la idea principal és consumar aquesta boda i tirar endavant la legislatura amb el suport dels independentistes. Què és millor per al bloc de la moció de censura acceptar una rebaixa de l’objectiu de dèficit forçada per la dreta o jugar-se-la ja en unes eleccions?
Segona boda. Formació del Govern andalús (gener o febrer). La data d’aquesta segona boda de l’any no està del tot segura en el calendari, tot i que tot apunta que la investidura del nou president andalús seria el 16 de gener. El PP i Ciutadans ja han pactat les mesures de govern, un govern de dretes que tindria el suport de la ultradreta de Vox, que tindria un lloc a la Mesa del Parlament andalús, presidit per Ciutadans. La llei estableix dos mesos de termini per formar l’Executiu des del primer debat d’investidura. Si en aquest termini cap candidat aconsegueix els vots necessaris (més sí que no), el president de la Cambra haurà de dissoldre immediatament el Parlament i tornar a convocar eleccions. Tanmateix, està clar que hi haurà boda entre PP i Ciutadans, amb el suport de Vox. Sigui com sigui, aquesta boda és interessant no només pel que suposa a nivell de la política andalusa, sinó com a assaig de possibles aliances en la política espanyola entre els partits de la dreta i de la ultradreta. No oblidem que bona part del discurs a les eleccions andaluses va estar centrat en Catalunya, que continuarà essent l’eix de la política espanyola aquest 2019.
Tercera i quarta bodes. Eleccions del 26 de maig. Aquesta data de boda és la més segura de totes. Serà el superdiumenge de maig, amb la coincidència de les eleccions municipals, autonòmiques -no a totes les comunitats autònomes- i europees. A Espanya, les eleccions al Parlament Europeu, que se celebren cada cinc anys, han coincidit amb comicis autonòmics i municipals, que se celebren cada quatre anys, només en dues ocasions abans. La primera va ser després de l’entrada del país a la Unió Europea (UE), l’any 1987, i la segona va ser l’any 1999. En realitat, aquesta boda serà, doncs, una multiboda, ja que se celebrarà a tots els municipis d’Espanya. Pel que fa a Catalunya, serà una gran ocasió per comprovar de nou la correlació de forces tant entre el bloc de partits independentistes com en els partits anomenats ‘unionistes’. Hi haurà batalles importantíssimes, com la de Barcelona i les grans ciutats del cinturó metropolità, especialment, L’Hospitalet, Badalona i Santa Coloma de Gramenet. A l’interior, dos punts d’especial interès: Lleida i Tarragona. No només serà interessant el resultat electoral, sinó sobretot la política de pactes post-electorals. Tornaran a primar més en les aliances a les grans ciutats els binomis ‘dreta-esquerre’ que no pas ‘independentista-unionista’?
I un funeral. El judici als líders del Procés. Quan el PP va decidir judicialitzar el problema polític de les reivindicacions catalanes, el llavors president Mariano Rajoy va trobar-hi el gran escut en el Tribunal Constitucional i, posteriorment, en el Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional. Però, ara, Rajoy ja no hi és i qui recollirà els fruits d’aquelles decisions és el president Pedro Sánchez. Sigui quin sigui el resultat del judici serà un Funeral, fins i tot, per als defensors de l’a por ellos, doncs, previsiblement, sigui quina sigui la sentència, aquest procés acabarà en els tribunals internacionals. D’altra banda, segurament, el que va començar com un problema polític, s’acabarà resolent amb una decisió política, doncs sigui quina sigui la sentència, Pedro Sánchez sempre tindrà el recurs de l’indult, en cas que els tribunals emetin cap sentència condemnatòria. El calendari indica que, a mitjans de gener, començaria el judici oral. Durarà entre dos i tres mesos, depenent de com s’organitzin les sessions, que està previst que siguin de dilluns a dijous, matí i tarda. A finals de març arribarien les conclusions finals, amb el torn d’última paraula dels acusats. S’acabaria així el judici i, cap al juny, hi hauria sentència, doncs no es vol fer coincidir amb les eleccions del maig. Posteriorment, se celebraria a l’Audiència Nacional el judici contra la cúpula policial catalana.
En la pel·lícula de Mike Newell agafa protagonisme un poema de W. H. Auden quan els amics s’acomiaden del seu company mort. Es tracta dels versos de Malenconia de funeral, que es podrien aplicar com a conclusió d’aquest article d’anàlisi de les claus del 2019:
“Vaig pensar que l’amor duraria per sempre. Estava equivocat.
Les estrelles no són desitjades ara, apaga totes i cadascuna.
Embolica la lluna i desmantella el sol.
Bolca l’oceà i escombra la fusta.
Perquè ara res podria fer cap bé”.