Democràcia i llibertat d'expressió

El dia dels periodistes


JOAN PALLARÈS-PERSONAT (textos) / TONI AYALA (fotos)

Cada 24 de gener, l’Església catòlica celebra la festivitat de Sant Francesc de Sales, proclamat patró dels periodistes, el sant protector a qui encomanar-se en la seva, cada vegada, més perillosa tasca: perillosa en els conflictes, perillosa davant la cobdícia i les passions humanes, cada vegada més agressives i intolerants. 

Fa prop de cent anys, un 26 de gener del 1923, el Papa Pius XI, Achille Ratti, que encara no feia un any que havia estat elevat al solí pontifici, publicava la seva encíclica Rerum Omnium Perturbationem i, en el seu text, motivat pel tercer centenari de la mort de Sant Francesc de Sales, el proclamava patró de periodistes i de tots els qui treballen en el món de la comunicació. 

El document donava consells i recomanacions als periodistes, en aquells anys essencialment de la premsa escrita, perquè la ràdio tot just havia començat i la televisió i altres mitjans de comunicació, tardarien dècades en arribar. 

Imiteu i mostreu en cada ocasió que el rigor sempre va unit a la moderació i la caritat, que eren característiques a Sant Francesc de Sales”, deia el Papa en un paràgraf. En un altre recomanava: “No corrompeu la veritat, ni la desvirtueu amb el pretext de no ferir a l’adversari” o “Presenteu els vostres pensaments de manera tant clara i agradable que faci grata la veritat als lectors”. 

Des de llavors, cada any els periodistes del món cristià, de l’orbita catòlica, alguns inclús no específicament creients, solen celebrar la festivitat amb diversos actes, a Barcelona, generalment l’arquebisbe celebra una missa a la qual assisteixen nombrosos periodistes de tots els mitjans. 

Sapigueu rebutjar els errors i oposar-se a la intoxicació dels malvats, de tal manera que es vegin clares les nostres intencions i l’esperit de caritat que us anima”. Aquest és un altre dels consells morals que Pius XI deixava als qui aspiraven a ser periodistes. 

Sant Francesc de Sales havia nascut el 21 d’agost de 1567 al castell de Sales, a Thorens, a Savoia, primogènit del senyor del castell, Francesc de Sales de Boisy i de Francesca Sionnaz, ambdós de família pertanyent a la noblesa. 

Als tretze anys va anar a estudiar als jesuïtes a París, d’allà a Pàdua, on cursaria Dret i Teologia i, el 18 de desembre del 1593, era ordenat sacerdot. La seva tasca es va desenvolupar sobretot a la zona de Ginebra, en uns temps de fortes controvèrsies i enfrontaments amb els calvinistes. 

Deixà una extensa obra escrita, les seves Controvèrsies, o la més clàssica del sant Introducció a la vida devota, del 1604, ensems de gran quantitat de sermons, cartes, conferències i opuscles. Per la seva fermesa i claredat és la raó per la qual se’l proclamà patró dels periodistes i, en certa manera per extensió, dels escriptors. 

Moria Sant Francesc de Sales d’un vessament cerebral als 58 anys, el 28 de desembre del 1622 a la ciutat de Lió, i està enterrat a la Basílica de la Visitació a la ciutat d’Annecy, a l’Alta Savoia.

Als deu anys de la seva mort, el seu cos presentava encara tota l’elasticitat, quaranta anys després, el 1662, seria beatificat i, el 1665, el Papa Alexandre VII l’elevaria als altars, sent proclamat Doctor de l’Església el 1887.