Ombres al carrer

Ombres


TONI AYALA (textos i fotos)

Aquest mes de gener hem assistit a un eclipsi lunar total. No és habitual, perquè el següent no el podrem veure fins al 26 de maig del 2021. Però, per què ens fascina tant? Potser, perquè, en realitat, el que ens captiva i, fins i tot, ens intriga, és el concepte de l’Ombra.

Efectivament, una ombra projectada per la Terra sobre la Lluna és un eclipsi lunar. Pel costat contrari, una ombra projectada per la Lluna sobre la Terra és un eclipsi solar. Quan ambdós fenòmens es produeixen, una legió d’admiradors miren el cel per contemplar-los.

Però, si l’important és l’Ombra -i, en el cas dels eclipsis, l’associem a la bellesa-, per què en la nostra quotidianitat donem tant poca importància a les ombres? Som capaços d’admirar meravelloses ombres projectades en el cel, però no parem atenció a les ombres que cada dia irradien al nostre voltant les persones amb les quals ens topem pel carrer.

Cadascú de nosaltres té la seva Ombra. Forma part de nosaltres i, en certa manera, és com una projecció del nostre cos. Si n’agafem la definició tècnica podríem definir-la així: “Una ombra és una regió fosca on la llum és obstaculitzada, ocupa tot l’espai de darrere d’un objecte opac amb una font de llum enfront seu. La secció eficaç d’una ombra és una silueta bidimensional o una projecció invertida de l’objecte que bloqueja la llum”.

És realment això la nostra Ombra? Es redueix a “una regió fosca on la llum és obstaculitzada”?… Al llarg del dia, la nostra Ombra apareix i desapareix, depenent de la llum i del lloc on estem. Pel carrer, anem trepitjant ombres, perquè sense adonar-nos passem pel damunt de l’ombra de les altres persones. Hi ha qui creu que l’Ombra d’una persona és com la seva ànima. Si fos així, cada dia n’esclafaríem unes quantes.

A la novel·la Peter Pan, el protagonista perd la seva ombra: se li desprèn quan, al saltar per la finestra, es tanca de cop després d’ell. La guarden en un calaix i després Wendy la hi torna a cosir. A la novel·la Jack of Shadows, de Roger Zelazny, el protagonista té una habilitat única per a manipular màgicament les ombres.

En el món fantàstic, sovint, se’ns mostren les Ombres com a font de les arts fosques o la màgia negra. A El Senyor dels Anells, de J.R.R. Tolkien, Mordor és la terra «on moren les ombres».

Sovint se’ns parla que les ombres són les ànimes desviades de gent que ha perdut la vida tràgicament o que no van ser acceptades ni al cel ni a l’infern. 

No obstant això, altres creences ens porten a reflexionar sobre el fet que l’ombra no sempre significa maldat, així com la llum no sempre ha de significar bondat. També és fals que l’Ombra sigui sempre negre, doncs si es produeix la llum blanca mitjançant diverses fonts de llum de diferents colors, les ombres també tindran diferents colors.

A la sèrie de manga i anime One Piece apareix un enemic, el Shichibukai Gecko Moria, qui és capaç d’arrabassar (tallant-les) les ombres de la gent i les utilitza per insuflar vida a cadàvers. Què passaria si algú ens robés la nostra Ombra? O si la perdèssim com Peter Pan?

Segurament, la nostra Ombra és d’aquells elements que ens acompanyen tota la vida, des que naixem fins que morim, i de la qual mai no en som prou conscients; de la mateixa manera que, sovint, no ens adonem del que signifiquen per a nosaltres les persones que ens acompanyen a diari fins que ja no les tenim al nostre costat.


Post a Comment