12 poemes de llibertat


TONI AYALA (text i foto)

Ha començat l’anomenat ‘judici del Procés’ al Tribunal Suprem, a Madrid.

En el banc dels acusats, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Joaquim Forn; Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull; Jordi Cuixart, Carme Forcadell i Dolors Bassa, i Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Borràs.

Aquest judici és molt més trascendental que el del 23-F, perquè l’intent de cop d’Estat d’Antonio Tejero del 1981 van ser fabes comptades: militars armats assaltant a trets el Congrés dels Diputats. Tot clar.

Però, ja des de les primeres intervencions dels advocats dels 12 processats del Procés al Tribunal Suprem, s’ha vist clar que, en aquest judici, no només es confronta la interpretació de la llei que facin totes les parts, sinó que la gran pregunta és com es poden jutjar unes idees i uns procediments polítics equiparant-los a delictes semblants al 23-F.

Les acusacions intentaran justificar que hi va haver violència, mentre que les defenses parlen des del primer moment de judici polític. Qui s’està jugant penes de presó molt altes són els 12 líders independentistes processats, però, realment, és només un judici a 12 polítics? No va molt més enllà? Quines repercussions tindrà sobre el futur de la democràcia a Espanya? Com afectarà a curt termini la governabilitat del país?… Són moltes les preguntes que se susciten.

I, quan costa trobar les respostes, el millor és recórrer a la poesia. Per això, hem seleccionat 12 fragments de poemes sobre el tema de la llibertat.

 

Cançoner popular de Mallorca

“Si em vols veure, vida mia,

has de venir a sa presó.

No hi estic per polissó,

ni per lladre ni traïdor;

tot n’és causa, bona amor,

viure en una tirania”

 

Anna Gual

‘Gireu les rodes i que’

“Gireu les rodes i que

avancin per l’engranatge

del cor arbrat.

Una veu declama

des del silenci de l’estòmac.

Digues esperança

i et regalaré un miracle”

 

Ovidi Montllor

‘La revolució’

“Tots volem que vingue a bones, 

sense sang, amb comprensió,

i si els burgesos no ho volen,

llavors serà per collons.

Oh, sí.

Si em permeteu com si no,

Visca la revolució!”

 

Langston Hughes

‘Democràcia’

“La democràcia no vindrà

avui, aquest any

ni mai

pel compromís i la por.

Jo tinc el mateix dret

que té qualsevol altre

d’alçar-me

sobre els dos peus

i posseir la terra.

Estic cansat de sentir dir a la gent:

“deixeu que les coses facin el seu curs,

demà serà un altre dia”.

No necessitaré la llibertat quan seré mort.

Avui no puc viure amb el pa de demà.

La llibertat

és una llavor poderosa,

que es planta

en una gran necessitat.

Jo visc aquí, també.

Jo vull la llibertat

igual que tu”

 

Joan Brossa

‘Saltamartí’

“Ninot

que porta un

pes a la base i que,

desviat de la seva posició

vertical, es torna a posar

dret.

El poble”

 

Maria-Mercè Marçal

‘8 de març’

“Amb totes dues mans

alçades a la lluna,

obrim una finestra

en aquest cel tancat”

 

Carmelina Sánchez Cutillas

‘La nostra rebel·lió’

“Torcar la pols cada matí

és el cilici que portem

sobre la carn, i ens dol vivíssim

i molt aspre. I jo per consolar-me,

només per consolar-me, pense

que també podria ésser el ferm

motiu de la nostra rebel·lió”

 

David Caño

‘La Llibertat’

“La llibertat és un estat permanent

sense fronteres,

és oferir amor clandestí

com una droga

a plena llum del dia,

és no claudicar en l’intent,

és sincerar-te”

 

Enric Casasses

‘Llibertat’

“De la verra i del bandarra,

del puta, de la cotorra,

del petit príncep, dels torra-

collonets, papa i paparra,

del vagarro que desbarra,

del macarra que no curra

perquè fa currar la curra,

de l’esguerro de l’esquerra

i la dreta que ho esguerra

ja no rebrem cap més surra”

 

Antoni Clapés

‘Bastíem torres de somnis’

Bastíem torres de somnis

amb matisos de silencis:

el temps cremava

i érem sols i molts

i les ventades ens feien més forts.

Era el gregal i era el garbí.

I era la llibertat”

 

Jordi-Pere Cerdà

“No terra perquè terra,

                                         Sinó

Perquè poble,

Homes, llengua i llibertat.

No terra perquè terra,

                                          Sinó

Perquè història”

 

Oriol Junqueras va compartir des de la presó d’Estremera la darrera estrofa d’un poema de Cesare Pavese

‘Mania di Solitudine’

“No importa la nit. El tros de cel [que veig]

em xiuxiueja sons de tots [vosaltres], i una

estrella diminuta

es debat en el buit, lluny dels plaers,

de les cases, diferent. No en té prou amb ella mateixa,

i necessita totes les seves companyes. Aquí, en la foscor, sols,

estem tranquils i ens sentim senyors del nostre destí”