“El millor amic de l’home”
TONI AYALA (text i foto)
George Graham Vest (1830 – 1904) va ser un advocat i polític nord-americà, amb una gran oratòria i habilitat pel debat. Va ser congressista confederat durant la Guerra Civil i, finalment, senador dels Estats Units.
Com a bon polític, Graham Vest sabia que, en política, no hi ha amics, ni tan sols aliats, doncs, el joc de les aliances i els pactes és molt variable, segons els interessos de cada partit en cada moment.
A Catalunya, veiem com partits que abans governaven junts, com ara el PSC amb ERC, ara estan ben separats. I, d’altres que estaven als antípodes d’Esquerra Republicana, com ara els hereus de l’antiga CiU, ara, hi van de la mà a la Generalitat. No passa res. Tot normal. És política.
A nivell estatal, la història ens en mostra també molts exemples. El PP que pactava amb els nacionalistes catalans antigament ja no té res a veure amb el Partit Popular aliat de Vox a Andalusia.
En el judici del Procés, s’ha vist una imatge que ha donat molt que parlar. El líder republicà, Oriol Junqueras, un dels 12 encausats, és l’únic que no es va girar a saludar el president català, Quim Torra, de la mateixa facció que Carles Puigdemont.
Podria ser només casualitat o que, simplement, Junqueras ni se n’adonés, però hi ha qui ho ha interpretat com un gest de despreci a Torra dins de la presumpta mala relació entre Junqueras i Puigdemont. El cert és que el president català ho va desmentir i va assegurar que després es van abraçar en una pausa del judici. No passa res. Forma part de les especulacions que envolten el món de la política.
George Graham Vest va utilitzar la seva experiència en aquest camp -i en un moment tant significatiu com la fi de la Guerra Civil– per bastir un dels al·legats judicials més famosos de la Història. No oblidem que Graham Vest pertanyia al bàndol que va perdre el conflicte armat entre el Nord i el Sud.
Fos com fos, aquest advocat i polític tenia ben clar que cap persona es pot refiar mai realment de cap altra persona per molt propera que sembli. En política, es podria traduir com que cap polític es pot refiar mai de cap altre polític.
De fet, gràcies a Vest es va fer mundialment famosa la frase: “El gos és el millor amic de l’home”.
Efectivament, George Graham Vest va passar a la posteritat pel seu al·legat final en el judici del gos Old Drum (vell tambor) del 1870, cin anys després de la guerra.
L’any 1869, Vest va rebre un encàrrec de representar a un granger en el cas d’Old Drum, un gos de caça que havia mort a mans del veí. L’acusat, cansat de veure les seves ovelles liquidades pels llops i gossos salvatges, havia anunciat que mataria qualsevol gos que trobés en la seva propietat. I així ho va fer.
Ara bé, l’amo del gos va sol·licitar-li, llavors, una indemnització per la quantitat de 50 dòlars, el màxim permès per la llei. I van anar a judici. Vest, cansat de les mentides de la política, s’ho va pendre molt seriosament, fins al punt que va declarar que “guanyaria el judici o es disculparia personalment amb cada gos de Missouri.”
El seu al·legat final davant el jurat, conegut com a “Tribut al gos”, va captivar tant que van decidir de forma unànime castigar a Leònides Hornsby, el veí, a pagar una multa de 450 dòlars (400 dòlars més del que marcava el límit legal).
I, des d’aquell dia, la frase “El gos és el millor amic de l’home” es va fer popular per sempre.
Vest no només va guanyar el cas, sinó també l’apel·lació davant la Cort Suprema de Missouri.
Estàtua d’Old Drum. Foto: Abernaki / Vikimedia
Una estàtua del gos encara avui recorda un discurs que deia això: