L’any de la Lluna (8M)
TONI AYALA (text i foto)
La Lluna s’ha considerat des de l’antiguitat un símbol de la dona. Aquesta visió femenina té els seus orígens a la mitologia popular. En la tradició catalana, per exemple, ha donat peu a diverses cançons que han passat de generació en generació.
Si avui fem una ullada als diaris, xarxes socials o canals de televisió, les reivindicacions feministes del 8 de Març ocupen tots els titulars. Si, en canvi, repassem les hemeroteques i ens situem al 8 de març del 1919, comprovarem amb estupor com la imatge de la dona es reduïa a un pur objecte. No només no hi trobarem cap notícia referent a les seves aspiracions, sinó que només hi veurem pràcticament anuncis de contactes.
Això passava fa 100 anys, però, per fortuna, avui el panorama és diferent, encara que les manifestacions i vagues d’aquest 8M del 2019 demostren que encara falta camí per recórrer.
Tanmateix, el moviment feminista és més fort i organitzat que mai a Espanya, on jugarà un paper molt important en les properes eleccions generals del 28 d’abril.
Aquest 2019 ha sigut molt especial pel que fa a la Lluna, igual que ho pot ser en els avenços dels drets de les dones. Va començar al gener amb un eclipsi lunar i, al febrer, vam poder gaudir d’una Superlluna.
Per tant, per aquest 8M, hem pensat a recuperar un dels poemes de Maria Mercè Marçal, que es titula, precisament, 8 de març i que comença al·ludint a la Lluna com a element identificador de la Dona i que acaba fent una crida al seu alliberament.
Vuit de març
Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.
Maria Mercè Marçal