Marco Polo al segle XXI


TONI AYALA (text)

Segons els relats, Marco Polo va néixer i va aprendre a comerciar a Venècia mentre el seu pare Niccolò i el seu oncle Maffeo, viatjaven per Àsia on haurien conegut al Kublai Kan. El 1269 tots dos van tornar a Itàlia i van emportar-se amb ells a en Marco en un nou viatge comercial a Àsia.

Haurien visitat Armènia, Pèrsia i Afganistan, recorrent tota la Ruta de la Seda, fins a arribar a Mongòlia i la Xina.

Les narracions afirmen que Marco Polo va romandre 23 anys al servei del Kublai Kan, emperador de Mongòlia i la Xina, arribant a ser governador durant tres anys de la ciutat xinesa de Yangzhou i tornant a Venècia el 1295.

Marco Polo (Venècia, 1254 – 1324) va ser un mercader i viatger venecià, ​cèlebre pels relats que se li atribueixen sobre el viatge a l’Àsia Oriental, manuscrits per Rustichello de Pisa amb el títol original de Il Milione. És conegut com Els viatges de Marco Polo, narració que va donar a conèixer a l’Europa medieval les terres i civilitzacions de l’Àsia central i la Xina.

La Història, sovint, és molt tossuda i es vol repetir una i una altra vegada. En aquest cas, però, seria a l’inrevès, ja que són els xinesos els que estan intentant portar a Itàlia la seva nova Ruta de la Seda.

El Govern italià està ultimant un acord per a adherir-se a la nova Ruta de la Seda xinesa (Belt and Road Initiative – BRI, segons el seu nom oficial en anglès), l’enorme programa d’infraestructures ferroviàries i marítimes amb el qual el gegant asiàtic s’està connectant amb les principals economies d’Europa, Orient Mitjà i Àsia.

Per segellar aquest pacte, ha sorgit un nou Marco Polo italià, el sotssecretari de Desenvolupament Econòmic, Michele Geraci, que és expert en temes relacionats amb la Xina i que ha apostat personalment per la inclusió d’Itàlia a la nova Ruta de la Seda xinesa.

L’objectiu oficial és facilitar les exportacions dels productes italians al mercat xinès, el que més creix en el món, alhora que augmentar les inversions xineses a Itàlia. Especial interès xinès hi ha en els ports, sobretot, en el de Gènova, el major d’Itàlia, que li permetria incrementar el tràfic de mercaderies. No en va la Xina ja opera un terç del comerç que passa per aquest punt del Mediterrani.

Ara bé, tant els Estats Units com la Unió Europea no veuen amb bons ulls aquest acord bilateral entre Itàlia i la Xina. Tanmateix, l’expansió xinesa no s’atura, com ho demostra també la creixent presència en el Port de Barcelona.


Post a Comment