Mutilació infantil femenina

TONI AYALA (text)

Més de 18.000 nenes estan en risc de patir mutilació genital femenina (MFG) a Espanya, segons la Fundació Wassu-UAB. Un terç d’aquestes adolescents viuen a Catalunya. Es tracta de menors de 14 anys residents en territori espanyol, però originàries de països on aquesta pràctica està arrelada.

La Generalitat de Catalunya disposa des del 2007 d’un protocol per prevenir l’ablació, amb diversos nivells d’actuació, des de la sensibilització fins a la intervenció policial, en els casos de risc imminent.

El 2015 es va crear el circuit per a la reconstrucció, una unitat mixta de professionals de ginecologia i cirurgia plàstica encarregada de dur a terme aquestes intervencions de reconstrucció genital sufragades pel sistema públic català. 

Catalunya disposa de més d’una setantena de taules locals i circuits de coordinació per prevenir la mutilació genital femenina. El 2017, per exemple, van treballar en 132 casos.

Les taules locals són reunions que permeten un treball coordinat entre professionals dels serveis públics que estan en contacte directe amb la població que podria ser practicant de l’ablació. Estan integrades per diversos perfils professionals amb l’objectiu de facilitar la prevenció i detecció precoç.

Ara bé, a la Unió Europea s’estan detectant altres pràctiques de maltractament infantil femení, més enllà de l’ablació. El crit d’alerta s’ha donat, ara, amb l’aplanament o planxat dels pits. Aquest és el nom donat a la pràctica de passar un objecte calent sobre els pits d’una menor amb la intenció de retardar-ne el creixement perquè no li resulti atractiva als homes.

És una pràctica originària d’Àfrica Occidental, però s’ha estès a alguns països europeus, com ara al Regne Unit, de la mà d’algunes famílies arribades d’aquesta zona. A Anglaterra es calcula que almenys un miler de nenes o adolescents ja han patit el planxat de pits. 

Segons l’agència de desenvolupament alemanya GIZ, una de cada 10 dones al Camerun ha patit d’aquest procediment del planxat de pits. Quan famílies de països africans on és freqüent aquesta pràctica es traslladen a Europa, la continuen aplicant, com és el cas també de l’ablació.

Les nenes que pateixen el planxat de pits poden sotmetre’s a aquesta dolorosa pràctica durant mesos i, després, quan es fan grans i són mares, poden tenir dificultats per donar el pit al seu nadó, segons ha revelat un reportatge de la BBC recollint experiències de víctimes al Regne Unit.

El congolès Denis Mukwege i la iraquiana Nadia Murad van guanyar el 2018 el Premi Nobel de la Pau “pels seus esforços per acabar amb l’ús de la violència sexual com a arma de guerra i en conflictes armats”, però, el problema també és quan aquesta violència és exercida dins de les mateixes famílies i contra les nenes, ja sigui amb l’ablació o amb el planxat de pits.