El cotxet

JOAN PALLARÈS-PERSONAT (text)

Sembla que tothom -o almenys qui ho hauria de saber- oblida que, en els autobusos de la ciutat, uns cartells enganxats indiquen, clarament, que els cotxets de criatura s’han de plegar per pujar al vehicle. Però, si aquest té espai suficient, es permet pujar-lo.

Soc avi, però quan era pare d’una criatura petita no hi havia aquesta tolerància, ras i curt l’havies de plegar, de manera que durant un temps, em vaig veure obligat, sí o sí, a agafar l’automòbil particular.

Estic content perquè ara les joves mares, els joves pares, poden gaudir dels avantatges del transport públic amb la seva criatura, però l’ús sovint deriva en abús i, tot i existir un parell de plataformes per als cotxets, a certes hores potser i en certes línies, la confluència és tal que s’hauria d’aplicar la normativa clarament quan l’autobús se satura de pares/mares amb nen/nena i cotxet.

Fa pocs dies unes mares airades es queixaven d’un home que, en cadira de rodes, pretenia ocupar el lloc reservat per a ells, com pretenent que tenien prioritats sobre les persones amb discapacitat.

Figues d’un altre paner són els cotxets. Quan en néixer la meva filla, no recordo qui ens va regalar el cotxet. El primer que vàrem mirar és que fos lleuger, fàcilment plegable i que ocupés poc espai. Ara no, ara veus pares que pugen a l’autobús i es queixen perquè el cotxet no passa ni per la porta: cotxets aparatosos, cotxarros hauríem de dir, on més que una criatura hi cabrien bona part de les parelles d’animals que Noé va aplegar a la seva Arca.

Sovint veus al cotxet un nadó, una criatura de mesos, o d’un any, però un altre tema seria l’edat del nadó . Ja sé que per la meva mare sempre vaig ser el nen, però portar amb un cotxet nois que ja els hi apunta el bigoti és massa.

Entenc que no tothom camina molt aviat, que, en els primers anys, de vegades s’agafa el cotxet per “anar més ràpid”, però no és estrany, sobretot al matí, veure nois o noies en cotxet que més que de Primària semblen de l’ESO. Potser les noves generacions tenen un sentit de la comoditat que nosaltres no teníem.

I, parlant d’autobusos, podríem fer referència a allò de cedir el seient… però, no cal, si ni tant sols es reserven els que s’indica clarament per a qui van reservats.