La Por


TONI AYALA (text i foto)

Vivim en un món cada cop més dominat per la por, sobretot, d’ençà de la darrera crisi econòmica i d’ençà de l’auge del terrorisme internacional. I, qui ostenta el poder, acostuma a esgrimir l’amenaça de la por per aconseguir els seus objectius.

El segle XXI va néixer sota el signe de la por. Una por global, que es va anar ficant en el cos de tothom. Quan vam assistir en directe a través de la televisió a la caiguda de les torres de Nova York l’11-S del 2001, la por va passar a formar part de la nostra quotidianitat.

Quan vam viure la dècada de la gran recessió, amb el rescat dels bancs i amb països sencers, com Grècia, ‘rescatats’ pels organismes internacionals, la por es va manifestar, de nou, de la forma més crua.

La por genera inseguretat i la inseguretat atorga poders per canviar les regles del joc, com ara reforçar els controls per accedir a un avió o endurir les condicions per obtenir una hipoteca. La por sempre debilita al més dèbil i enforteix al més fort.

Una de les conseqüències de la por és que dinamita l’anomenat ascesor social, ja que les noves polítiques econòmiques i de seguretat han tingut, com a conseqüència, l’ampliació de la bretxa social. Avui, hi ha més rics rics i més pobres pobres. I els més rics rics es permeten el luxe de viure, per exemple, en països com Mèxic, en recintes privats plens de seguretat, mentre els pobres pobres malden per sobreviure.

Una altra de les seqüeles d’aquesta por creixent són els discursos i les políques ultraconservadores, que, un cop quasi eliminada la classe mitjana intel·lectual, es focalitzen en mantenir la por com a eina per enfortir les diferències i desigualtats socials.

Un cas real: una jove espanyola, resident a Nova York, demana eliminar el rastre d’internet d’una trentena d’articles que havia escrit fa una dècada. Hi parlava de la immigració, de la precarietat laboral, de la necessitat d’una seguretat social pública als Estats Units… Ha passat el temps i té una bona feina. Viu en els EUA de Donald Trump i té por que algú pugui llegir aquells articles i que la facin fora del treball. Té por i prefereix esborrar qualsevol rastre de la seva ideologia abans que quedar-se a l’atur.

Ens hem de preguntar si, avui dia, les empreses especialitzades en la contractació de personal es fixen més en la ideologia dels candidats que no pas en les seves aptituds professionals. Ens hem de preguntar si, avui dia, les empreses no valoren la diversitat ideològica dels seus empleats com un enriquiment del col·lectiu. I és que és en el món laboral on es manifesta amb més claretat la por. Millor no tenir empleats que pensin. O, més ben dit, millor tenir només empleats que pensin com jo vull que pensin.

En el món dels mitjans de comunicació, sobretot, en els públics, la ideologia dels professionals periodistes es té en compte cada cop més a l’hora de contractar-los. Potser abans no passava tant, però, ara, sí. És un reflex, també, de les connexions dels mitjans amb els partits polítics, els lobbies econòmics, com la banca, o el tarannà de cada govern de torn. Els mitjans tenen por a perdre subvencions o a què els bancs no els concedeixin crèdits més tous.

Qui en algun moment de la seva vida ha tingut la desgràcia de perdre-ho tot, absolutament tot, sap que, quan ja no tens res a perdre, aquesta por que flota en l’ambient de la nostra societat es distingeix encara més. I això és així perquè, si toques fons, perds la por. I, precisament, l’única por que tenen els més poderosos és que la gran majoria de la població perdi la por.

Per això, procuren mantenir unes desigualtats socials que, tanmateix, no siguin tant grans com per arribar a desencadenar malestars col·lectius. Va ser una de les lliçons del moviment dels Indignats i del 15-M. No volen que es torni a repetir quelcom semblant.

Hi ha una sèrie de televisió, The Good Fight, que reflecteix molt bé aquesta societat en la qual ens ha tocat de viure sota el signe de la por i sota la divisió cada cop més marcada entre blocs ideològics.

Hi ha personatges com una advocada assetjada a les xarxes socials per culpa d’un pare condemnat per frau, encara que ella no hagi fet res; grups que es dediquen a generar fake news per crear opinió pública; una sòcia d’un bufet que va ser acomiadada de la Fiscalia perquè és d’ideologia demòcrata i no republicana com Trump; un detectiu privat empaitat pels serveis d’immigració quan es descobreix que és d’origen nigerià i no és nascut a EUA…

Tot l’argument es mou al voltant de la por. Aquesta por que, tanmateix, algun dia tornarà a generar valentia.

 


Post a Comment