Figures Emergents


TONI AYALA (text)

Mai un forat negre havia aportat tanta llum a la Humanitat. I mai un forat negre havia aportat tanta llum a la visibilització de les figures ocultes de les dones científiques. La jove Katie Bouman s’ha fet muldialment famosa per la fotografia del forat negre situat en la galàxia M87, a 55 milions d’anys llum de la Terra.

Katie Bouman, en el seu Facebook.

La proesa científica de Bouman ha permès recordar, de retruc, algunes de les seves predecessores. I és que, en èpoques passades, quan no existien les xarxes socials, encara eren més marcades les accions per silenciar les fites de les científiques. Tanmateix, avui, emergeixen, com si ho fessin de dins d’un gran forat negre per tal d’aportar nova llum en la lluita per la igualtat de gènere.

Margot Lee Shetterly, l’autora del llibre Hidden Figures, va escriure:  “Un equip de matemàtiques conegudes com les ‘computadores humanes’ van calcular, amb llapis, regles i senzilles calculadores, les complicades equacions que van permetre llançar els coets i als seus astronautes a l’espai; i entre elles figurava un petit i excepcional grup de dones afroamericanes especialment talentoses que van formar part de les ments més brillants de la seva generació”.

Aquell llibre va donar peu a una magnífica pel·lícula, Figures Ocultes, que se centra en tres d’aquestes dones excepcionals que van ser silenciades per la història: Katherine Johnson (interpretada per Taraji P. Henson), Dorothy Vaughan (l’oscaritzada Octavia Spencer) i Mary Jackson (Janelle Monáe), que, al començament dels anys 60, van ajudar la NASA a posar en òrbita a l’astronauta John Glenn des del seu centre de treball: el laboratori aeronàutic de Langley, a Hampton (Virgínia).

Sis dècades després, el MIT (Institut de Tecnologia de Massachusetts) ha aprofitat la proesa científica de la doctora Bouman per recordar la figura de Margaret Hamilton, la informàtica que va ajudar a escriure el codi que va permetre que l’home arribés a la Lluna.

Katherine Johnson, Dorothy Vaughan i Mary Jackson, tres ‘figures ocultes’ de la història.

L’Institut ha comparat a aquestes dues dones que han escrit el seu nom en la història de la humanitat amb mig segle de diferència i ho ha fet amb una imatge curiosa de Bouman amb vuit torres que contenen desenes de discos durs, junt amb una altra instantània de Margaret Hamilton amb una gran columna de papers.

Katie Bouman i Margaret Hamilton, en el tuit difós pel MIT. Foto: Twitter

Amb només 27 anys, Katie Bouman es va proposar fer-li una fotografia a un forat negre. L’any 2016 acabava de graduar-se al MIT quan va oferir una xerrada en la qual parlava del projecte que s’ha fet realitat i que ella mateixa ha celebrat a les seves xarxes socials. La instantània de la científica amb el forat negre en la pantalla del seu ordinador s’ha convertit en una icona de la modernitat i en un símbol de la dona que trenca les barreres laborals, especialment, en el món científic.

Bouman ha estat assenyalada com la peça clau entre un equip de 200 científics de 20 països que han treballat per obtenir aquesta imatge històrica del forat negre situat en la galàxia M87.

El consorci EHT (inicials en anglès de Telescopi de l’Horitzó de Successos) va emprar una xarxa de vuit radiotelescopis sincronitzats per rellotges atòmics situats als EUA, Sud-amèrica, Europa, l’Antàrtida i Hawaii. Es van necessitar deu nits d’observacions a l’agost de 2017 per a recopilar totes les dades necessàries.

Però, tal com ha destacat el MIT en un missatge a Twitter, Bouman “va liderar la creació d’un nou algorisme per a produir la primera imatge d’un forat negre. Avui aquesta imatge ha estat alliberada”. Aquest algorisme, anomenat CHIRP (Continuous High Resolution Image Reconstruction) va ser el que va començar a idear Bouman mentre encara era una estudiant.

Ara, després de mostrar-nos el forat negre, Bouman ha aportat llum a les biografies de totes les científiques que la van precedir i que, a poc a poc, van deixant de ser figures ocultes per esdevenir autèntiques figures emergents.


Post a Comment