Wikileaks


TONI AYALA (text)

Wiki significa ràpid en hawaià. Wikileaks vol dir “filtracions ràpides”, un nom inspirat en Wikipedia, la famosa enciclopèdia online. La recent detenció a Londres del fundador del portal de difusió de documents classificats, Julian Assange, ha desfermat una wikicadena d’especulacions, anàlisis i suposicions sobre els motius que han portat l’Equador a autoritzar el seu arrest.

Si ho mirem a petita escala, tot apunta a l’afany dels Estats Units per aconseguir la seva extradició. I, si ho mirem des d’una perspectiva més àmplia, potser es podria encabir aquest incident en els canvis que s’estan esdevenint a l’Amèrica Llatina, on el bloc chavista i boliviarià està essent substituït de forma progressiva.

L’anterior president equatorià, Rafael Correa, era el protector de Julian Assange, mentre que el seu successor, Lenín Moreno, està dibuixant una política molt més en la línia dels EUA.

Moreno va abandonar la Unió de Nacions Sud-americanes (Unasur), que tenia la seva seu en el mateix Quito, capital d’Equador, i en la qual ja només queden com a membres actius Bolívia, Guyana, Surinam, l’Uruguai i Veneçuela. El nou dirigent equatorià trencava, així, amb l’herència de Correa i amb l’eix anomenat bolivarià i chavista.

Moreno va participar el mes de març passat en la creació del Fòrum per al Progrés d’Amèrica del Sud (Prosur), una iniciativa de Xile i Colòmbia, països en l’espectre polític oposat. A més, va arribar a un acord amb el Fons Monetari Internacional (FMI), que lliurarà al país 4.200 milions de dòlars. No és cap broma, doncs feia 16 anys que l’Equador no rebia fons d’aquest organisme.

L’excusa, però, que ha donat peu a la detenció de Julian Assange és la difusió dels anomenats INA Papers, una sèrie de documents filtrats anònimament que acusen Moreno i membres de la seva família d’haver comès delictes econòmics a través d’empreses fantasma (offshore). Tanmateix, Wikileaks ha negat ser-ne el responsable de la publicació aquesta vegada.

El cas és que la presència del fundador de Wikileaks a l’embaixada de l’Equador a Londres cada cop era més incòmode per a un govern equatorià que ha canviat el rumb de la política que havia implantat Correa. A més, Assange interferia en els assumptes d’altres països, com quan es va posicionar a favor de l’independentisme català, o amb una filtració de documents del Vaticà, que no va agradar gens a les autoritats equatorianes.

Julian Assange, qui romania refugiat en l’Ambaixada de l’Equador a Londres des del 2012, fa molt de temps que ha estat un gra en el cul de molts països.

Segons la pròpia companyia, Wikileaks -allotjada en un servidor suec- és finançada per associacions internacionals de periodistes, grups empresarials de mitjans, grans agències de notícies i organitzacions de defensa de drets humans. La seva eclosió en el panorama internacional va arribar a partir del 2010, amb la filtració massiva de material classificat de l’Exèrcit nord-americà sobre les guerres d’Afganistan i l’Iraq. Hi destaca un vídeo del 2007 en el qual es veu a soldats d’EUA disparant des d’un helicòpter a Bagdad i causant la mort de més de deu civils, entre els quals un periodista de l’agència Reuters.

Un altre assumpte espinós va ser el Cablegate: la filtració de més de 700.000 documents diplomàtics dels EUA i cables de les seves ambaixades en diferents països que el Departament de Justícia va qualificar com “una de les majors filtracions d’informació classificada en la història dels Estats Units”. A Assange no li ho han perdonat.

Els documents, que afectaven gran nombre de països, van ser difosos de manera simultània per alguns dels principals periòdics dels EUA, Regne Unit, Espanya, França o Alemanya, entre altres.

Washington va acusar l’exsoldat i analista d’intel·ligència de l’Exèrcit Chelsea Manning d’estar al darrere d’aquestes filtracions, que van provocar un gran escàndol a tot el món. A més, sosté que Assange va ajudar a Manning a desxifrar la contrasenya necessària per a entrar en computadores del departament de Defensa.

Manning va patir una condemna de 35 anys de presó, dictada l’any 2013, per aquest afer. Assange assegura que les acusacions contra ell formen part d’un pla per a extradir-lo als EUA per haver-se atrevit a publicar els documents secrets.

Però, el cas és que l’exanalista d’intel·ligència de l’exèrcit dels EUA va ser perdonada l’any 2017 per Barack Obama just abans d’abandonar la Casa Blanca, encara que, el mes de març passat, ja sota la batuta del govern de Donald Trump, va ser arrestada després de negar-se a testificar en un judici contra Wikileaks.

Per a Washington, les accions d’Assange i Manning van comprometre la seguretat dels EUA i van posar en perill la vida dels seus soldats, agents i col·laboradors. Però, per què Obama i Trump actuen de forma diferent? Per què Moreno també ha fet un gir respecte a Correa?

El lema de Wikileaks és We open governments (“Obrim governs”), però, potser, el que estan provocant a la llarga és el canvi de cicle en tot un subcontinent. Què en queda dels Correa, Evo Morales, Daniel Ortega, Lula da Silva, Néstor Kirchner o Hugo Chávez a l’Amèrica Llatina? No es mou també alguna cosa a Nicaragua o a Veneçuela, igual que a l’Equador?

Al fundador de Wikileaks ja l’han acusat d’haver violat els termes de la seva llibertat sota fiança, al que s’hi suma la demanda d’extradició dels EUA per una presumpta conspiració per a cometre una intrusió informàtica.

Vivim en un món ‘wiki’, on tot va molt ràpid, i on obrir els governs cada cop serà més difícil. Però, tanmateix, tant si hi és Julian Assange com si no, de ben segur que sempre sorgiran wikileaks que ajudin a aportar llum allà on els Estats es reserven el dret de tenir secrets o de disposar de fons reservats.


Post a Comment