La Comèdia dels Ases


TONI AYALA (text i foto)

Hi ha dirigents de països molt grans, poderosos i… contaminants, que consideren el canvi climàtic una immensa fake news. El cas més clar és Donald Trump, qui va ordenar fa dos anys la retirada dels Estats Units del “debilitant, desavantatjós i injust” Acord de París contra el canvi climàtic.

Amb aquella actuació, va donar l’esquena als 195 països que, com EUA, s’havien compromès a treballar junts per mitigar l’avanç de la que, segurament, és la major amenaça de la Humanitat.

Trump ha arribat a la presidència del colós nord-americà després d’haver demostrat les seves dots de showman a la televisió. I, precisament, va ser un comediògraf llatí, anomenat Plauto, qui fa molt i molt de temps (va viure del 254 al 184 a. C.), va aportar una frase que defineix el comportament de rebuig davant de l’evidència científica del canvi climàtic.

Plauto, en la seva obra Asinaria, que literalment vol dir la ‘Comèdia dels ases’, ens va deixar aquesta expressió: “Lupus est homo homini, non homo, quom qualis sit non novit” (Llop és l’home per a l’home, i no home, quan desconeix qui és l’altre).

En realitat, va ser Thomas Hobbes, filòsof anglès del segle XVII, qui va adaptar aquesta frase de Plauto en la seva obra De Cive i podríem dir que la va convertir en un greatest hit del pensament humà. “L’home és un llop per a l’home”, ja que Hobbes dona per bàsic l’egoisme en el comportament humà, si bé la societat intenta corregir tal comportament afavorint la convivència.

L’Acord de París contra el canvi climàtic és clarament un mecanisme convivencial per fer front a l’egoisme humà. Però, les polítiques que s’estan implantant progressivament en diversos països, grans i amb molt de pes pel que fa al futur de la Terra, són cada cop més de la línia de Trump.

Ens podem fixar, per exemple, en com el president brasiler Jair Bolsonaro està afavorint l’avanç humà a l’Amazonia, un dels grans pulmons verds del planeta. Fins i tot, dirigents aparentment progressistes com López Obrador estan apostant per les energies fòssils en detriment de les netes i renovables. I això que Ciutat de Mèxic, per exemple, és una de les ciutats més contaminades del món.

És evident que els interessos econòmics mouen el món, malgrat que la nova economia verda també pot generar beneficis, fins i tot, més, doncs a banda de guanyar diners ajudes al planeta.

Aquest mes es tornen a complir anys del desastre de la plataforma petrolífera Deepwater Horizon, construïda el 2001 al golf de Mèxic, i que es va enfonsar un 22 d’abril del 2010 a causa d’una explosió que havia tingut lloc dos dies abans i que va provocar el més important abocament de petroli de la història.

Els primers danys va afectar sobretot la desembocadura i el delta del Mississippí, estenent-se a l’àrea de Louisiana i altres sectors de Florida i Cuba.

Com a resultat de l’accident, 11 membres del personal de la Deepwater Horizon van perdre la vida. Juntament amb l’enfonsament de la plataforma Petrobras 36 l’any 2001 amb els mateixos morts, ha estat la pitjor tragèdia en una plataforma petrolífera des de l’explosió de l’anglesa Piper Alpha el 1988, que va provocar 167 morts.

Com acostuma a passar en aquests casos, Hollywood va fer una pel·lícula d’aquella tragèdia ecològica, titulada precisament Deepwater Horizon. Dirigida amb solvència per Peter Berg, està protagonitzada per Mark WahlbergDylan O’BrienKurt RussellGina RodriguezKate Hudson i John Malkovich.

No deixa de ser irònic, doncs, que els Estats Units, el país que va patir més directament un dels majors desastres ecològics de la història relacionats amb l’afany de l’home per extreure recursos bruts de la naturalesa, decidís abandonar la lluita col·lectiva contra el canvi climàtic.

​Com a contrapunt a aquella frase de Plauto, Sèneca va escriure que «l’home és quelcom sagrat per a l’home». Però, malauradament, en la ‘Comèdia dels ases’, el showman sempre és el rei.


Post a Comment