Tallahassee


TONI AYALA (text i foto)

Tallahassee és la capital de l’estat nord-americà de Florida. La seva economia es basa en el turisme i l’agricultura. Són famosos els seus parcs d’atraccions, com ara Disney World, Bush Gardens o Universal Studios Florida, i són extensos els seus cultius de tarongers o les seves verdures d’hivern. Acull també el Centre Espacial Kennedy i és el destí més popular per als jubilats.

Ara bé, Tallahassee no és només la capital de Florida, sinó que, cada cop que hi ha eleccions als Estats Units, esdevé la capital política del país, doncs els vots d’aquest estat acostumen a ser molt decisius per elegir al nou president d’EUA.

Tallahassee és també la capital de Cuba. No de la Cuba la capital de la qual és La Habana, sinó la capital de la Cuba de Florida que reuneix una immensa comunitat d’expatriats cubans. De fet, Florida registra un alt creixement poblacional any rere any.

Tallahassee és també la capital de Veneçuela, però no la capital de la Veneçuela bolivariana de Nicolás Maduro, sinó la capital de la Veneçuela de Florida, doncs, en aquest estat, també hi viuen milers i milers de veneçolans que desitgen veure al líder opositor Juan Guaidó en el poder.

Per tant, Tallahassee és la capital de tot. De fet, podríem dir que és l’epicentre de la nova Guerra Freda que enfronta els Estats Units amb Rússia. Dit d’una altra manera, no es pot entendre el paper dels nord-americans en la crisi veneçolana sense comprendre la importància de Florida en les eleccions que han de decidir si Donald Trump reedita el seu càrrec de president.

Florida és un estat pèndul (el vot pels candidats de cada partit varia d’una elecció a una altra) i l’any 2020 és any electoral. Està a tocar. I l’equip de Trump sap que la campanya comença i acaba per Florida o, més ben dit, per Veneçuela i per Cuba.

Per un altre costat, ens trobem que les elits a Rússia creuen que els problemes que Moscou té amb els seus països veïns -en primer lloc, amb Ucraïna, però també amb Geòrgia i amb la zona de l’Àsia Central- es deuen a la influència dels EUA. Per això, veuen amb bons ulls contrarrestrar-ho incrementant la presència russa a la zona del Carib i de l’Amèrica Llatina.

El govern rus i la petrolera russa Rosneft haurien concedit prop de 20.000 milions de dòlars en préstecs i línies de crèdit a Caracas des de l’any 2006 a canvi de petroli.

Des del punt de vista del negoci, era una mala idea. Per què? Doncs, perquè els jaciments de Veneçuela requereixen una gran inversió. Per tant, seria lògic pensar que els russos estaven, en realitat, donant una ajuda camuflada al govern de Maduro, com en els millors temps de l’era soviètica amb el bloc comunista. Això pot ser així perquè no tenia gaire sentit fer aquest gran prepagament de diners per petroli veneçolà per a una empresa com Rosneft que ja té els seus propis jaciments petrolers.

Si Rússia ho té més que difícil per recuperar els seus diners, què busca a Veneçuela? I si els Estats Units ja fa anys que tenen altres vies per suplir el petroli veneçolà, què busquen a Veneçuela? Doncs, es tracta de pura geoestratègia que combina els interessos en política exterior amb els interessos en política interna.

Tallahassee és la capital de Veneçuela. Trump, que ha reduït l’atur fins a nivells de l’any 1969, ho té força a favor per aconseguir la reelecció si acontenta als votants de Florida d’origen cubà i veneçolà. Ara bé, els russos li estan fent força la guitza amb el seu suport a Maduro i, de moment, Guaidó no està essent tot l’hàbil que es podria pensar per aconseguir fer efetiu del tot el canvi de règim. Per això, de tant en tant, Trump necessita desviar la mirada de Veneçuela i enviar vaixells de guerra a l’Orient Mitjà argumentant l’amenaça de l’Iran.

En els propers mesos, fins a les eleccions nord-americanes, la capital del món no serà Moscou, ni tan sols Washington, sinó Tallahassee.


Post a Comment