Premier Brexit


TONI AYALA (text i foto)

El futbol anglès, conegut els darrers anys per captar inversions milionàries, ha col·locat a quatre equips de la Premier League en les dues grans finals europees. Tota una fita, sens dubte.

El football ha triomfat aquesta temporada a Europa. Liverpool i Tottenham es veuran les cares per definir qui s’emporta la Champions cap a terres britàniques, mentre que l’Arsenal i el Chelsea es disputaran l’Europa League.

Ara bé, els grans protagonistes d’aquesta proesa han sigut els jugadors estrangers d’aquests quatre clubs. I, encara més, els quatre entrenadors d’aquests quatre equips són treballadors immigrants a Anglaterra: Jürgen Klopp és alemany; Mauricio Pochettino és argentí (nacionalitzat també espanyol); Unai Emery és espanyol; i Maurizio Sarri és italià.

Dit d’una altra manera, els entrenadors del Liverpool, Tottenham, Arsenal i Chelsea que han portat el futbol anglès a la glòria europea són tots ciutadans de països membres de la Unió Europea.

Si analitzem la majoria de les grans estrelles d’aquests equips que han sobresortit aquesta temporada, ens trobem també que gran part dels jugadors són estrangers, és a dir, treballadors immigrants. No només això, sinó que el millor jugador enguany de la Premier League anglesa ha sigut un defensa holandès, Virgil van Dijk, vital en el Liverpool que va eliminar el Barça de Leo Messi. 

Sense els gols de Lacazette (francès) o Aubameyang (gabonès), l’Arsenal no hagués arribat a la final de l’Europa League, igual que tampoc ho ha hagués fet el Chelsea sense la seva estrella, el belga Eden Hazard. Qui va marcar els gols del Liverpool contra el Barça? Georginio Wijnaldum, un holandès, i Divock Origi, un belga.

Els anglesos van votar a favor del Brexit en un referèndum, entre d’altres coses, perquè van comprar el discurs xenòfob de la ultradreta contra els immigrants. Segurament, els votants pro-Brexit seguidors del Liverpool, l’Arsenal, el Chelsea o el Tottenham que volen sortir de la Unió Europea no s’han aturat mai a pensar en la gesta que han fet tots aquests jugadors i entrenadors estrangers que han dut a l’èxit els seus equips.

És molt possible, fins i tot, que els anglesos no vegin a aquests jugadors o entrenadors com a treballadors immigrants, doncs són estrelles que guanyen grans quantitats de diners. Però, qui ajuda a fer funcionar el metro els dies de partit? Qui neteja la ciutat? Qui contribueix al funcionament de les empreses d’apostes online? Qui serveix als bars dels estadis?

Potser no es diuen Klopp, Van Dijk, Origi o Harzard, però hi ha milers i milers de treballadors estrangers a Anglaterra que contribueixen al bon funcionament del país i que han gaudit dels drets (i deures) que els ha atorgat el fet de ser membres de la Unió Europea.

És evident que en la campanya del Brexit hi ha hagut un discurs maliciós, però, de ben segur, els mateixos que l’han utilitzat per guanyar vots i donar peu a la sortida del Regne Unit de la UE, faran tot el possible per a què aquest Brexit no es produeixi en la Premier. Amb el futbol no s’hi juga.