La política del Lleó i el Ratolí
TONI AYALA (text i foto)
En política hi ha dues expressions que s’utilitzen sovint: “bastir ponts” (per exemple, bastir ponts de diàleg) i fer política de “pont aeri” (és a dir, volar de Madrid a Barcelona i de Barcelona a Madrid per arribar a pactes).
És evident que, des de la crisi de l’Estatut d’Autonomia, fa ja gairebé deu anys, no s’han bastit ponts ni tampoc s’ha practicat una política efectiva de pont aeri Madrid-Barcelona / Barcelona-Madrid.
Amb la moció de censura contra Mariano Rajoy, semblava que es podrien bastir ponts entre els governs, però, tal com va demostrar la ‘crisi del relator’, les pressions eren massa fortes (i els contextos massa durs) com perquè es pogués posar en pràctica una política exitosa de pont aeri.
Davant la impossibilitat de construir aquests ponts, hi ha la temptació de fer una política de pont aeri exprès, com ara proposar (i aprovar) des de Madrid el canvi de nom de l’aeroport de Barcelona, ara anomenat Josep Tarradellas.
I, per l’altra banda, es respon, per exemple, bloquejant al Parlament de Catalunya la designació autonòmica de Miquel Iceta (PSC) com a senador, amb l’horitzó, fins i tot, de poder presidir el Senat. Aquest afer, un cop més, acabarà al Tribunal Constitucional, on va acabar, precisament, l’Estatut quan es va donar peu a l’esclat de la crisi sobiranista catalana.
És evident que, entre mig, hi ha molts matisos, que afecten a un i altre bàndol, com ara que tot plegat succeeix en ple judici contra els líders del Procés independentista català o enmig d’una nova campanya electoral.
Per tant, bastir ponts i practicar una política de pont aeri és cada cop més complicat, doncs uns i altres tenen armes amb les quals combatre -en major i menor mesura- des de la seva riba del riu.
Tot plegat recorda a una de les faules del grec Isop, qui va viure al segle VII aC. Es tracta de la història d’El lleó i el ratolí. I diu així:
“Dormia tranquil·lament un lleó, quan un ratolí va començar a joguinejar damunt del seu cos. Va despertar el lleó i ràpidament va atrapar el ratolí. A punt de ser devorat, el ratolí va demanar al lleó que li perdonés la vida, tot prometent-li que li ho pagaria arribat el moment oportú. El lleó va esclafir a riure i el va deixar marxar.
Pocs dies després, uns caçadors van capturar al rei de la selva i van lligar-lo amb una corda al voltant del tronc d’un frondós arbre. Va passar per allà el ratolí, qui, en escoltar els laments del lleó, va córrer cap allà, va rosegar la corda i va alliberar-lo.
– Dies enrere -li va dir llavors el ratolí-, et vas burlar de mi pensant que res podria fer per a tu en agraïment. Ara és bo que sàpigues que els petits ratolins som agraïts i complidors”.