Una àrea metropolitana forta i creadora de riquesa

NÚRIA MARÍN i MARTÍNEZ, Alcaldessa de L’Hospitalet  

La Unió Europea va camí de deixar de ser l’Europa dels estats per convertir-se en l’Europa de les grans ciutats. Unes ciutats enteses més enllà dels seus límits estrictament municipals. Unes ciutats de ciutats, que són la suma de diferents poblacions i que suposen l’autèntic motor econòmic i social d’un país.

Actualment, la meitat de la població mundial vivim a les ciutats. I són les metròpolis més riques i amb un creixement més gran les que acumulen la indústria, l’activitat i el talent en clústers que actuen com a motor de progrés i d’innovació en els seus territoris.

A escala europea, l’àrea metropolitana de Barcelona és el gran motor econòmic del país i un referent pel sud d’Europa i el Mediterrani. Tenim la situació estratègica, el potencial que ens dona la marca Barcelona i instruments econòmics de primer ordre com ara el Consorci de la Zona Franca i, en un radi de només cinc quilòmetres, el port, l’aeroport, la Fira i una extensa àrea logística.

Unes condicions, sens dubte, immillorables per competir amb èxit dins l’economia global que només seran possibles si treballem tots junts, amb un full de ruta compartit, enfortint l’àrea metropolitana i dotant-la d’una estructura de poder institucional i polític efectiu. I per fer-ho possible cal superar la simple funcionalitat administrativa de les àrees metropolitanes i dotar-les de decisió i recursos.

L’àrea metropolitana de Barcelona necessita el reconeixement institucional i polític que permeti, amb el consens de tots i sense perjudici de les idiosincràsies i singularitats de cadascú, treballar de forma efectiva en els grans reptes comuns de les ciutats, aquí i arreu, com el turisme, l’habitatge, la mobilitat o la seguretat.

Després de 40 anys de la recuperació dels ajuntaments democràtics, toca fer un pas més i reconèixer les àrees metropolitanes més enllà de simples instruments per mancomunar serveis. És en el marc de la reforma constitucional que hauria de tenir cabuda una solució política i institucional sobre aquesta qüestió. El fet metropolità, la seva realitat urbana, econòmica i social, necessita una resposta constitucional.

Ara toca desplegar polítiques comunes en noves matèries com el civisme i la seguretat, que són la clau de la convivència. No és el primer cop que reclamo que la Constitució reconegui les regions i àrees metropolitanes, com ja fan altres constitucions arreu del món.

Però ara cal anar encara més enllà, i per això la meva proposta és que la presidència de l’àrea metropolitana sigui escollida directament per la ciutadania. Aquesta és l’única via per un reconeixement efectiu que permeti polítiques realment integrades i que ens permetin avançar cap al futur que volem.

Dos dels gratacels de L’Hospitalet de Llobregat. / Foto: Würfel (Wikipedia)