Roma, 1944


JOAN PALLARÈS – PERSONAT (text) / TONI AYALA (foto)

Per als que ens dediquem al “negoci” de la Història, les efemèrides són una mica com la temporada de rebaixes per al botiguer, un moment per a captar l’atenció del lector i oferir-li allò que, en circumstàncies normals, no li faria massa cas.

Aquests dies fa 75 anys de l’entrada a Roma de les tropes dels Estats Units. Ocupació? Alliberament? Els italians van patir per totes bandes la Segona Guerra Mundial: la dictadura feixista de Mussolini, que ja els havia embarcat en guerres colonials -perquè volia construir un imperi- s’arrengleraria amb els deliris nazis de Hitler, entrant en guerra i patint els devastadors bombardejos anglesos.

Quan la situació al nord d’Àfrica va fer fallida per als alemanys, els nord-americans, britànics i canadencs van poder desembarcar a Sicília. Era el juliol del 1943. Pel setembre, quan els britànics i nord-americans desembarcaven a la península, els italians, exhaurits, es rendien. Els alemanys van passar, llavors, de ser aliats a invasors i els britànics i nord-americans, d’enemics a aliats. Fou llavors quan Hitler envià un grup a alliberar Mussolini i posar-lo al capdavant d’una república titella al nord.

Al principi, al sud peninsular, els desembarcats van moure’s amb relativa facilitat, però per damunt de Nàpols, els alemanys havien establert la línia Gustav, amb el bastió de l’antiga abadia benedictina de Montecasino, una batalla molt dura, entre el 4 de gener i el 19 de maig del 1944, que ocasionaria 54.000 morts als atacants i 20.000 als defensors. Aquí, amb el país partit, hi havia italians en ambdues trinxeres, amb els alemanys per un costat i, per l’altre, amb els d’Estats Units, Regne Unit, Canadà, Nova Zelanda, França lliure o Sud-àfrica. 

El mateix gener del 1944, el dia 22, els aliats, conscients de l’obstacle que representava la línia Gustav o d’Hivern, van desembarcar darrera d’aquesta posició, a Anzio i Nettuno, una altra carnisseria de 10.000 morts entre els desembarcats i 2.500 entre els alemanys. Anzio està en unes platges a 50 quilòmetres al sud de Roma, però després de molts combats, al mes de març el front s’enrocà, per una banda i l’altre les posicions es feren inexpugnables i, així, fins a finals de maig.

A mitjans del mes de maig, en la quarta gran ofensiva, els aliats superaren les defenses alemanyes, quan els embossats a Anzio avançaren, no trobaren als alemanys, que s’havien retirat, sinó les pròpies tropes nord-americanes, que havien avançat.

Tot i el propòsit d’encalçar els alemanys en retirada, els d’Anzio reberen l’ordre de l’Estat Major d’unir-se al 5è i 8è Exèrcit Americà i avançar directes cap a Roma. Era el 24 de maig i les columnes britàniques avançaven amb rapidesa sobre la Ciutat Eterna: fins en la guerra és bona la competència, els nord-americans s’afanyaren, no fos cas que arribessin primer els britànics.

La matinada del 4 de juny del 1944, les primeres patrulles indicaren que el tros de camí que els separava de Roma estava lliure. Les tropes avançaren i tot i mancar encara molta guerra per fer, Roma des d’aquell dia restava lliure del feixisme i del nazisme. Dos dies més tard, el 6 de juny, les forces aliades desembarcaven a les costes de Normandia. Als alemanys se’ls hi havia obert un tercer front.

Durant l’estiu, els germànics establiren la línia Gòtica, que ràpidament superaria el 8è Exèrcit. Els aliats van retirar l’equivalent a set divisions ben foguejades de francesos i nord-americans per portar-les a França. Ho compensaren amb una nova divisió brasilera d’infanteria.

Restaven encara nou mesos de guerra a Itàlia.