A cara o creu


TONI AYALA (text)

El llançament d’una moneda a l’aire ha decidit l’empat a Olivella, municipi de la província de Barcelona, entre la CUP i Ciutadans després de les eleccions municipals del 26-M. És a dir, després que els veïns i veïnes del poble haguessin anat a votar, un jutge ha decidit que, segons la llei, la seva mà dictaminaria el destí final dels vots de la ciutadania.

Després que la Junta Electoral de Zona de Vilanova i la Geltrú fes el darrer recompte, es va confirmar l’empat a 93 vots entre els cupaires i C’s. Era important, doncs ambdues formacions es disputaven tenir o no tenir representanció en aquest ajuntament.

Segons preveu la LOREG (Llei orgànica de Règim Electoral General), qualsevol empat es resoldrà per sorteig. Així que el jutge va llançar una moneda a l’aire en presència de membres dels dos partits.

Els cupaires van triar ‘cara’ -es veu que, com a bon partit assambleari, ‘cara’ era el que havien demanat la majoria dels seus seguidors-, però la moneda va caure del costat oposat, per la qual cosa el regidor serà de Ciutadans. Va sortir creu.

D’aquesta manera, finalment, el PSC governarà amb majoria absoluta, amb 6 dels 11 regidors del Ple municipal. Pel que fa a l’oposició, la formaran ERC (2), Junts per Olivella (1), Independents per Olivella (1) i Ciutadans (1). La CUP, per haver triat cara i no creu, no hi serà present,

Ara bé, aquest episodi postelectoral ens pot portar a preguntar-nos si no pot haver un altre mètode molt més adequat per decidir el desempat de vots. ¿No seria molt més democràtic sotmetre a votació de la població, com en una segona volta, si el regidor és per a la CUP o per a Ciutadans? ¿Ho ha de decidir un jutge tirant una moneda a l’aire, com si fos el sorteig de camp que es fa a l’inici d’un partit de futbol? I, si no hi ha més remei que jugar-s’ho, ¿per què no fer-ho a pedra, paper i tisora?

Si un es posa en la pell dels votants de la CUP i de Ciutadans, que veuen com el destí final del seu vot s’acaba decidint amb una moneda a l’aire, potser m’ho pensaria dos cops la propera vegada que anés a votar. ¿És raonable que una persona (encara que sigui un jutge) triï com es tradueixen políticamente 186 vots amb un joc d’atzar?

Si tenir o no representació en un ajuntament és una pura qüestió de sort, llavors, potser seria millor concedir a les cases d’apostes la potestat de triar qui ens governa.