El Grup Bilderberg


TONI AYALA (text i foto)

El primer que sabem del secret Grup Bilderberg és que no és tant secret, perquè, si no, no sabríem que existeix. Fins i tot, té pàgina a la Wikipèdia… Sí que potser és una de les organitzacions més controvertides, ja que el seu elitisme va acompanyat de la falta de transparència vers l’opinió pública.

En totes les seves reunions regeix la Regla de Chatham House, que estableix que els participants són lliures d’usar la informació a la qual han tingut accés durant la trobada, però que ni la identitat ni l’afiliació dels oradors ni cap altre participant poden revelar-se.

Sí que sabem que la ciutat suïssa de Montreux ha acollit durant quatre dies la reunió d’enguany del Grup Bilderberg, que agrupa dirigents dels Estats Units i d’Europa des de l’any 1954. Enguany, hi han participat 130 líders polítics i experts de la indústria, les finances, el món acadèmic i els mitjans de comunicació procedents de 23 països.

Entre els convidats nord-americans hi havia el gendre del president Donald Trump, Jared Kushner; Satya Nadella, director executiu de Microsoft; Eric Schmidt, expresident de Google; Peter Thiel cofundador de Paypal; i l’exsecretari d’Estat Henry Kissinger.

La representació espanyola ha estat formada pel president del PP, Pablo Casado; la portaveu de Ciutadans en el Congrés, Inés Arrimadas; la presidenta del Banc Santander, Ana Botín; i el president de Prisa, Javier Monzón.

Al voltant de dos terços dels participants provenen d’Europa i la resta d’Amèrica del Nord, i aproximadament una quarta part pertanyen a la política o a governs i la resta treballen en altres camps. Segons sembla, la reunió ha tractat temes clau d’ordre internacional, com ara el futur d’Europa, Rússia, la Xina o el Brexit.

Hi ha qui pensa que en les reunions del Grup Bilderberg es conspira, que es maquinen crisis globals i el que faci falta per garantir el capitalisme occidental de lliure mercat. Fins i tot, hi ha qui diu que és la punta de llança de la vella aspiració d’uns pocs per crear un únic govern mundial.

La llarga i misteriosa història del Grup Bilderberg permet entendre per què desperta aquestes sospites. La primera reunió va tenir lloc el 1954, amb l’objectiu de reforçar les relacions entre els Estats Units i Europa, i prevenir un altre conflicte internacional després de la Segona Guerra Mundial. Els seus mètodes sempre han estat secrets.

Quan Bill Clinton hi va assistir el 1991 ni tan sols estava clar si guanyaria la nominació demòcrata per a les eleccions presidencials de l’any següent. Tony Blair va participar-hi el 1993, però només seria elegit primer ministre del Regne Unit tres anys després.

Segons el professor Andrew Kakabadse, coautor del llibre ‘Bilderberg People’ (La gent del Bilderberg), aquest grup té un poder genuí que supera per molt al Fòrum Econòmic Mundial.  En realitat, el Grup Bilderberg s’assembla més a una cita anual de rics i poderosos, que es troben per tractar temes amb total condidencialitat.

Però, és clar, reunir-se per reflexionar sobre el món sense comptar amb una representació d’alguna veu de l’altra meitat d’aquest món, com ara menystenir les aportacions de l’Àfrica o de l’Àsia, redueixen molt, aparentment, l’eficàcia real d’aquesta trobada anual del Grup Bilderberg. Però, com que és un club privat, en realitat, tant se val.

El vertaderament important és que la ciutadania, quan fa un sopar d’amics o quan participa en activitats a la universitat o quan assisteix a una fira professional o quan educa els seus fills o quan, en definitiva, comparteix els diferents aspectes de la vida amb altres persones, sí que contribueix a moure el món d’una forma global i transparent. Aquest és l’únic club que, en realitat, domina el món des que el món és món.