Guerra sense bales


TONI AYALA (text i foto)

Ja comença a créixer la creença cada cop més estesa que ens trobem en una nova Guerra Freda, protagonitzada pels Estats Units, Rússia i la Xina, bàsicament, i en la qual diversos actors juguen el seu propi paper, des de la Unió Europa a potències regionals com Brasil, Israel, la Índia o l’Arabia Saudita.

Vivim en un context de conflictes armats localitzats, com el del Iemen o Síria. Velles disputes afloren sovint, com entre el Paquistan i la Índia, així com recels continus entre països com Corea del Nord, el Japó i Corea del Sud. Esclaten també conflictes interns que són peces en el tauler d’aquesta Guerra Freda, com és el cas de Veneçuela.

Dins d’aquest panorama triomfa la figura de Donald Trump. El president dels Estats Units és especialista en iniciar guerres sense bales, és a dir, escalades verbals i una política internacional encaminada a reforçar l’economia nord-americana, no només a nivell intern, sinó sobretot en l’esfera mundial.

A Trump, tant habitual a les xarxes socials que es podria considerar com el gran reflotador de Twitter, se l’ha acusat de moltes coses. Es podria dir que s’esgoten els adjectius que els seus detractors li aboquen, però el cas és que, segurament, va camí de la reelecció en les properes eleccions a EUA. Està reduint molt l’atur i, a ulls dels seus seguidors, està defensant l’economia made in USA davant dels seus potencials enemics. Les seves principals armes són els ‘aranzels’ i les lleis nord-americanes que obliguen a les empreses del país a obeir el Govern federal respecte amb qui poden o no poden tenir tractes a nivell internacional.

És així com s’explica que un dia apunti contra Mèxic per la immigració, que un altre apunti contra la Xina amb les restriccions a Huawei i que, ara, apunti contra la Unió Europea tot recomenant al Govern britànic que demandi la UE i que apliqui un Brexit tant dur que marxi sense pagar cap factura.

No hem d’oblidar que Nigel Farage, líder populista antieuropeu, va participar en la campanya electoral que va fer president a Trump. Farage, reforçat pels bons resultats del seu partit pro-Brexit en les darreres eleccions europees, vol tenir veu i vot en les negociacions amb la UE. I, després de l’anunciada marxa de la primera ministra, Theresa May, sembla que pot tenir el camí molt més abonat.

A Donald Trump se’l pot acusar de moltes coses, però sap quan provocar una guerra sense bales, sobretot, quan viatja pel món. El problema és que les guerres sense bales també causen molt de patiment a la població. Poden incrementar les desigualtats socials, fer canviar polítiques comercials, sanitàries o d’habitatge que vagin en detriment dels més desafavorits. Poden causar xenofòbia.

I, en definitiva, poden provocar un món més desestabilitzat, que condueixi, finalment, a guerres amb bales.