El somni barceloní


TONI AYALA (text) / ARRELS FUNDACIÓ (fotos)

El somni americà (The American Dream Film) és un documental d’animació, informatiu i d’entreteniment, que The Provocateur Network va estrenar el 2010 per mostrar -i demostrar- la gran estafa de la societat moderna, marcada per les desigualtats socials i els efectes nocius de l’especulació.

En una de les escenes d’aquest film de denúncia dirigit per Tad Lumpkin i Harold Uhl, podem veure com una persona sense sostre rep un feix de diners. Són molts bitllets, tants que decideix emprar-los per satisfer la seva necessitat més bàsica: està fart de passar fred i opta per cremar tots els dòlars per poder entrar en calor, almenys, una estona, en el carreró en el qual viu al ras.

Un voluntari d’Arrels participa en el recompte de persones sense llar a Barcelona.

Gairebé una dècada més tard, la Conferència d’Alcaldes dels Estats Units (USCM) ha fet públic un informe sobre la pobresa a les 25 principals ciutats dels Estats Units, on va augmentar un 12% el nombre de persones sense llar el darrer any.

Los Angeles encapçala aquest trist rànquing, doncs va registrar l’any passat una mitjana de 73.000 indigents dormint al carrer cada dia. A més, un 18,5% dels habitants d’aquesta ciutat, que simbolitza el somni americà a través de Hollywood, viuen per sota del nivell de pobresa.

Una altra ciutat californiana, San Francisco, té el rècord de ser la metròpoli del món amb major densitat de rics amb fortunes superiors als mil milions de dòlars. Hi ha un per cada 11.600 residents, sobretot, vinculats a la indústria de les noves tecnologies.

Ara bé, en aquesta ciutat s’ha produït un fenomen que és comú a d’altres urbs del món, com ara Barcelona. L’arribada de treballadors molt ben pagats fa que alguns barris, abans més equilibrats, es revaloritzin, amb la qual cosa els preuss dels pisos es disparen i els veïns amb menys recursos han de marxar a altres zones o es veuen abocats a viure al carrer. A Barcelona, a més, aquest fenomen ha anat paral·lel als efectes més especulatius vinculats al boom turístic.

A San Francisco, una ciutat de 883.300 habitants, ja hi ha prop de 8.000 persones sense sostre, però, com assenyala el darrer informe de la Conferència d’Alcaldes dels Estats Units, el fenomen va a l’alça. La meitat d’aquests indigents, uns 4.000, no tenen ni plaça en albergs d’acollida i malviuen al carrer nit i dia.

A Barcelona, la Fundació Arrels ha tornat a organitzar un recompte de les dones i homes que dormen al ras. Segons ha informat l’entitat, les dades provisionals parlen d’un total de 1.195 persones localitzades vivint al carrer. La xifra supera els 956 sense sostre que es van comptabilitzar l’any passat durant el mateix recompte.

La societat nord-americana és una de les més desiguals i, com hem vist, les grans ciutats han registrat un percentatge d’augment de persones sense llar del 12%. A Barcelona, aquest creixement ha sigut del 25%.

Es parla molt del ‘somni americà’, però potser és hora de fixar-nos més en l’estafa del ‘somni barceloní’ i recordar la fita de #ningúdormintalcarrer.


Post a Comment