Fum a les Tres Xemeneies
TONI AYALA (text i foto)
Cada cop hi ha menys dubtes que els propers quatre anys seran els de l’àrea metropolitana. Ciutats com L’Hospitalet o Santa Coloma de Gramenet seran grans protagonistes i, fins i tot, podrien eclipsar Barcelona a nivell de projectes culturals, urbanístics i turístics de gran atractiu.
Però, entre tots els municipis propers a la gran capital, hi ha una petita joia molt cotitzada: Sant Adrià de Besòs. Una ciutat petita, de passat obrer i amb barris que han patit molt, com ara La Mina. Però, té la sort d’estar a tocar de Barcelona i, sobretot, de tenir una zona de litoral amb terrenys per explotar. És la gran porció del pastís que encara espera que algú li faci la darrera queixelada.
I, en aquest context, emergeixen les emblemàtiques Tres Xemeneies de Sant Adrià, un equipament industrial en desús, però que serà el centre de desenvolupament urbanístic al voltant del qual girarà qualsevol projecte.
En aquest context, el promotor egipci Mohamed Aly acaba de presentar una proposta per a convertir aquest espai en una espècie de megauniversitat que vinculi Europa amb Àfrica i es converteixi en un referent internacional del foment de la pau. Li diuen el ‘Colós adrianenc del Mediterrani’ -un nom, a priori, força horrorós i que no s’escau ni amb la humilitat ni amb la forma de vida dels adrianencs-, perquè enllaçaria amb un altre “gran colós egipci”, la nova biblioteca d’Alexandria.
Com és habitual en aquests megaprojectes, se n’han presentat reproduccions virtuals de com quedaria, amb una construcció emblemàtica, com ara una piràmide de vidre a l’estil del museu del Louvre. Crida l’atenció aquesta mania per buscar edificis nous quan el més significatiu per als aldrianencs és, precisament, l’arquitectura de les Tres Xemeneies.
Realment, ¿cal encabir un projecte faraònic -en el doble sentit de la paraula: tant pel tamany com per l’autoria egípcia de la idea- en un municipi com Sant Adrià de Besòs? ¿Algú s’ha aturat a pensar en la història i la idiosincràsia dels adrianencs?
Els promotors destaquen que aquest “gran centre cultural pioner” fusionaria el patrimoni industrial barceloní amb un símbol renovat de l’època faraònica d’Egipte per a “crear una gran universitat del Mediterrani que permetrà el transvasament continu d’informació i coneixement”. “L’espai seria un lloc de reflexió i innovació, obert a la recerca i organismes que lluitin pels drets humans, amb l’objectiu d’entaular un diàleg entre les civilitzacions mediterrànies, eliminar els conflictes i aconseguir la pau”, conclouen. A priori, tot sona molt bonic, però faria bé Sant Adrià d’evitar que el fum de les Tres Xemeneies els impedís de veure l’horitzó que li pot esperar al municipi.
En plena campanya electoral, els veïns de Sant Adrià de Besòs van rebre a casa una carta en la qual se’ls anunciava que el municipi allotjaria un nou hotel, a la zona del Port Fòrum, de la cadena Hard Rock. Ara, pocs dies després, es presenta un megaprojecte amb capital estranger per desenvolupar a la zona una mena de Fòrum de les Cultures o d’Unió per la Mediterrània.
Ja se sap com va acabar l’invent del Fòrum de les Cultures i, pel que fa a la Unió per la Mediterrània, si sortíssim al carrer i preguntéssim a la gent què fa o què és la Unió per la Mediterrània, ¿quants ciutadans sabrien dir-nos ni tan sols on té la seva seu? ¿I qui sabria dir-nos a què es dedica?
Sant Adrià de Besòs, sense fer gaire soroll, ha desenvolupat projectes culturals i esportius molt interessants. Un d’ells és l’esplèndid i necessari Museu d’Història de la Immigració de Catalunya, un exemple d’equipament que s’adiu perfectament amb el passat i present del municipi.
Un altre gran encert ha estat la Ciutat Esportiva del RCD Espanyol, doncs no només fomenta l’esport a la zona, sinó que està en consonància amb el foment del futbol que sempre ha caracteritzat Sant Adrià de Besòs. No oblidem que el barri de Besòs acull els camps de la Federació de futbol, de la mateixa manera que el municipi té equips tant emblemàtics a nivell de futbol base com el San Gabriel.
Sant Adrià també acull el Campus Diagonal – Besòs de la UPC. Aquest és el camí que, segurament, hauria de seguir la ciutat: projectes que no malmetin la seva identitat com a poble i com a municipi.
I és evident que la temptació d’acollir una gran inversió a la zona de les Tres Xemeneies és molt gran, però si l’Ajuntament no en calcula molt bé les repercussions podria ser contraproduent.
Imatge virtual del projecte faraònic de les Tres Xemeneies. Imatge: Amlaak