Influencers
TONI AYALA (text i foto)
Un dels grafits que més criden l’atenció al mur de free street art del carrer Allada Vermell, al centre de Barcelona, és una pintada que convida els influencers a tornar a casa seva. “Influencers go home”, s’hi pot llegir. En una ciutat plena de turistes, la frase és tota una declaració d’intencions.
Ara bé, què és un influencer? És una paraula que s’associa a la cultura moderna de les xarxes socials. Persones que deixen de ser anònimes perquè aconsegueixen acumular molts seguidors -sovint, invertint diners per comprar paquets de milers de followers-. Un cop han acumulat una comunitat de suposats afins, la utilitzen per aconseguir diners de les marques per publicar post parlant-ne bé o, simplement, vestint unes determinades sabatilles o peça de roba o qualsevol producte que els hi hagin donat gratis per promocionar-lo.
Hi ha influencers que ja ho eren sense l’aparició de les xarxes socials. Qualsevol famós, des de Miley Cyrus a Leo Messi, pot influenciar en la conducta de les persones -sovint, infants o adolescents- que els admiren i que segueixen la seva música, el seu futbol o les seves pel·lícules. Però, també, hi ha els neo-influencers, aquells que es fan a ells mateixos gràcies a les xarxes socials i que, sovint, són una evolució -en alguns casos- dels bloggers.
Però, què ensenyen de bo els influencers? Doncs, com en tot n’hi ha de tot, com els youtubers. N’hi ha alguns que, fins i tot, arriben a ser un perill públic i, d’altres, que realment poden ser profitosos.
Hi ha influencers que, sovint, deixen al descobert una cultura visual basada en la façana, en la simple imatge sense contingut. Al darrera no hi ha res, simplement, un intent de gaudir de la vida gràcies al poder que, aparentment, els otorguen els seus seguidors. Sovint, però, en aquests casos, el fum s’acaba esvaint al mínim error.
El darrer cas l’hem vist amb dos influencers alemanys, Catalin Onc i Elena Engelhardt, que es dediquen a explicar la seva vida a Instagram, on han acumulat més de 40.000 seguidors. Volien anar de vacances a l’Àfrica i van obrir una col·lecta per recaptar 10.000 euros.
Mentre ells es dediquen a l’Instagram, la mare d’ell té dues feines amb la qual els ajuda econòmicament. La seva iniciativa ha rebut una allau de crítiques, fins al punt que han hagut de deixar Instagram, si més no, de forma provisional: “Ens allunyarem de les xarxes socials per un temps”.
De tot plegat, crida molt l’atenció la resposta que han donat als seus crítics que els titllaven de vividors. “Ens diuen que deixem de mendigar, però quan tens l’impacte que tenim nosaltres en la vida dels altres, tenir un treball no és una opció”. La darrera part de la frase és molt significativa de la cultura actual influencer: “Tenir un treball no és una opció”. Per tant, no associen la figura de l’influencer a cap professió, encara que pugui arribar a ser molt lucrativa. Simplement, és gaudir de la vida mentre els altres t’ho permetin.
Fa prop d’un any i mig també es va conèixer el cas de la influencer britànica Elle Darby, que llavors tenia 22 anys, més de 85.000 seguidors a Instagram i prop de 100.000 a YouTube. Aquesta instagramer va escriure un e-mail a Paul Stenson, propietari del The White Moose Cafè, oferint-li fer un post parlant bé del seu establiment a canvi de cinc nits d’hotel gratis per anar-hi amb el seu xicot.
Hi ha hotels que no només ho accepten, sinó que busquen influencers perquè promocionin així els seus allotjaments. Però, Stenson ho va tallar en sec: “Benvolguda influencer, gràcies pel teu e-mail a la recerca d’allotjament gratuït a canvi de publicitat. Es necessiten pilotes per a enviar un correu així”.
Curiosament, en aquest cas, l’hotel va aconseguir publicat, precisament, explotant aquesta negativa a acceptar tenir com a clienta, de franc, a la jove instagramer youtuber.