Els dimonis de Barcelona


TONI AYALA (text i foto)

El Rei Felip VI ha tornat a Barcelona per tenir una sèrie de reunions al Palauet Albéniz, una de les quals amb l’associació Barcelona Global, presidida per Pau Guardans. És una entitat que vol promocionar la ciutat al món i atraure talent i activitat econòmica. Han aprofitat la trobada per demanar al monarca que els ajudi a seguir construint la reputació de Barcelona al món.

Tanmateix, els dimonis de Barcelona -i, per extensió, de Catalunya i d’Espanya i, fins i tot, de la Unió Europea- no tenen res a veure amb la imatge que té a l’exterior. Prova d’això és que no paren de venir turistes i, si no hi hagués cap moratòria, sortirien nous hotels com bolets al bosc. La ciutat ha patit moltíssimes proves i la pitjor va ser l’atemptat terrorista de la Rambla i no pas la voràgine del Procés independentista català.

I això és així perquè la protesta, l’incorformisme i la necessitat d’expressar-se i d’evolucionar forma part de l’ADN dels barcelonins, com ho ha demostrat en el passat el moviment dels Papers per a Tothom, les acampades del 15-M o les manifestacions antiglobalització. No es pot desnaturalitzar Barcelona (o el que en queda de la Barcelona més genuïna) per molt que s’intenti fer-ho una i una altra vegada.

Es pot pretendre fer creure -inclús algú s’ho pot arribar a creure- que la imatge de Barcelona està tocada a nivell internacional. Però, això, seria perdre de vista un context internacional en el qual totes les grans ciutats estan immerses en canvis socials i en conflictes ben diversos, que van des del Brexit (Londres) a les armilles grogues (París), passant per l’avenç del neonazisme (Berlín), el neofeixisme (Roma i Madrid), la inestabilitat política (Atenes), les lluites pel poder (Washington) o les tensions neocolonialistes (Hong Kong), per posar només alguns exemples.

Els dimonis de Barcelona són, principalment, interns i molts d’ells tenen a veure, precisament, amb l’èxit que ha tingut la seva projecció a l’exterior. El mobbing immobiliari o l’increment de les desigualtats, així com l’expulsió dels veïns dels seus barris de sempre o l’augment de les persones sense sostre. Són temes dels quals no es parla entre les boniques parets del Palauet Albéniz. Però són les qüestions que realment afecten el dia a dia i el futur dels barcelonins.

 


Post a Comment