Rosalía en català


TONI AYALA (text)

Rosalía ha rebut crítiques per partida doble: una, per la seva primera cançó en català i, l’altre, pel català que empra en aquest primer tema en llengua catalana.

No és cap novetat que, quan un artista es decideix a utilitzar el català, sorgeixi la polèmica, tant per part dels que voldrien que només cantés en espanyol com pels que voldrien polir normativament el català utilitzat. Això sí, normalment, si canta en anglès, és igual.

Un dels casos més coneguts ens transporta fins al 25 de març del 1968, quan es va anunciar que Joan Manuel Serrat no competiria a Eurovisió si no cantava el La, la, la en català. Hi ha diverses hipòtesis, una de les quals assenyala que el cantant pretenia cridar l’atenció sobre la situació marginal en la qual es trobava la llengua catalana.

Per altres persones va ser, simplement, una maniobra publicitària. De fet, Àngel Casas, al seu llibre 45 revoluciones en España, explica que el representant de Serrat va decidir fer un intent perquè el cantant recuperés el seu públic més catalanista, que anava perdent a poc a poc per cantar en castellà.

L’altre part del debat, que es refereix al nivell de correcció lingüística de les cançons en català, també, en certa manera, ve de lluny. Ara, fins i tot, està més de moda, doncs també es debat sobre el català que s’utilitza a les xarxes socials.

Però, l’anomenat “català que ara es parla” fou una tendència sorgida durant el segle XIX que defensava un model per crear unes normes lingüístiques basades en la llengua del poble, en contraposició del català acadèmic.

Semblaria evident que Rosalía, com a artista, té tot el dret d’utilitzar el català que ella parla o que li dona la gana de parlar. Oi que tothom l’entén quan diu “cumpleanys” i no “aniversari”? I, encara més, quanta gent diu avui dia “cumple” -ras i curt- quan es refereix al moment de celebrar que algú ha fet els anys?

El primer tema en català de Rosalía, Milionària, ha sigut tot un èxit. En 24 hores ja havia superat 2,3 milions de reproduccions. Farien bé els crítics puristes de reflexionar sobre l’impacte que té a nivell global -i els beneficis que aporta al català- que Rosalía canti en llengua catalana (la del segle XXI i no la del segle XIX).

La llengua s’estudia, s’aprèn i es manté viva quan la utilitzes en tots els àmbits de la vida. I, de la mateixa manera que ningú va amb un diccionari sota el braç, tampoc no ho ha de fer cap artista si vol expressar-se amb el seu llenguatge i arribar al seu públic.

D’altra banda, en els primers moments d’èxit del rock català, amb Sopa de Cabra, Els Pets i companyia, ningú no semblava queixar-se, per exemple, dels errors lingüístics de les lletres de Sau. En canvi, caldria preguntar-se si algú pot estar especialment interessat a atacar una figura com Rosalía des del purisme català més absurd.

Quin és el català que es parla? Pel bé de la llengua, segurament, el millor seria deixar aquest debat pel segle XIX i no pel nostre segle XXI. Es parlen (i es canten) tants catalans com catalans parlen i escolten i ballen. I, quants més, millor.

Per tant, podria dir que la primera cançó en català de Rosalía “m’agrada”, però la veritat és que més aviat “em mola”.


Post a Comment