La teoria de Hawking


TONI AYALA (text)

“Si els extraterrestres ens visitessin, el resultat s’assemblaria molt al que va passar quan Colom va desembarcar a Amèrica“, va declarar el físic Stephen Hawking en una entrevista al Discovery Channel l’any 2010.

Hawking, encara que va donar suport a projectes de contacte extraterrestre, també va arribar a aconsellar que, en comptes de buscar ET, era millor “quedar-nos amb el cap cot”, tal com va afirmar al National Geographic l’any 2004.

No tothom hi està d’acord. Tant és així que un grup d’astrònoms, físics i astrobiòlegs de prestigioses universitats britàniques volen ara conèixer com reaccionaríem si vinguessin els extraterrestres.  

Aquests científics són part de la Xarxa de Recerca per a la Cerca d’Intel·ligència Extraterrestre del Regne Unit (UKSRN) i han llançat una enquesta global en la qual qualsevol persona pot donar la seva opinió sobre com hauríem d’actuar davant un possible contacte. I és que, segons sembla, no existeix cap pla oficial consensuat a nivell internacional per actuar en cas que algun ET arribés a la Terra.

Hi ha qui es dedica molt seriosament a aquest tema. Recentment, un grup de científics ha discutit en una trobada al Museu de la Ciència i la Indústria a París sobre les raons per les quals encara ningú ha respost a les crides que s’han fet des del nostre planeta per trobar vida a l’espai. 

Els estudiosos d’aquests temes, fins i tot, parlen del “gran silenci”. També li diuen la “Paradoxa de Fermi”, perquè el físic italià Enrico Fermi va ser qui va plantejar la pregunta el 1950.

Molts d’aquests científics estan agrupats en l’organització Missatges a Extraterrestres Intel·ligents (METI) i plantegen la “hipòtesi del zoològic”. És a dir, els extraterrestres no ens contesten perquè ens estarien vigilant, com nosaltres observem els animals en el Zoo.

Sigui com sigui, si Hawking té raó, és millor creuar els dits i esperar que, si algun dia arriben, els ET siguin almenys molt semblants a en Paul, el simpàtic i irreverent protagonista de la comèdia de Greg Mottola. Ens divertiríem molt.


Post a Comment