La Lluna, 50 anys del millor anunci


TONI AYALA (text)

Fa mig segle que Neil Amstrong va trepitjar per primer cop la Lluna. Sense treure cap mèrit a aquella proesa científica i tecnològica humana, segurament, també va significar el millor anunci i/o acte propagandístic que s’ha pogut veure mai (i, possiblement, el més car).

Després de l’Apol·lo 11, hi va haver altres cinc expedicions de la NASA a la Lluna, fins que Eugene Cernan va tancar el cicle de missions lunars el desembre del 1972. ¿Per què des de llavors cap humà ha tornat a la Lluna?

Hi ha diverses teories conspiratives, però el cert és que si els Estats Units van invertir tants diners i temps en ser els primers a posar la seva bandera sobre la superfície lunar és, simplement, perquè volien guanyar la carrera de l’espai als soviètics / comunistes.

Eren anys de plena Guerra Freda i el gegant nord-americà estava disposat a gastar-se els diners que fos en una acció d’altíssim nivell propagandístic, però de relativa importància científica. Ara, ja no ho tenen tant clar.

La NASA ha anunciat que, el 2024, tornarà a la Lluna, amb la missió Artemisa, que farà que una dona trepitgi per primer cop la superfícile lunar. Ara bé, els diners dels quals disposava l’agència nord-americana abans suposaven el 5% del pressupost federal, mentre que ara no arriba a l’1%. I, per tornar a la Lluna, necessiten entre 20 i 30 mil milions de dòlars.

Si l’Administració de Donald Trump continua donant suport al projecte Artemisa serà, molt possiblement, un altre cop per una qüestió de propaganda. Avui dia, en un context de Nova Guerra Freda amb Rússia i la Xina, la tecnologia s’ha fet molt més assequible i molts més països tenen programes per viatjar a l’espai.

La sonda xinesa Chang’e-4 va aconseguir arribar per primer cop al costat fosc de la Lluna, cosa que ha fet guanyar prestigi al país.

Després de la fita de l’Apol·lo 11, els esforços econòmics es van focalitzar en altres projectes més rendibles, com ara la xarxa de satèl·lits, l’Estació Espacial Internacional o, fins i tot, les missions a Mart. La Lluna es va deixar de banda, però no del tot.

I és que la Lluna, com demostra el famós anunci dels óssos polars de la Coca-Cola, continua essent el nostre major influx.


Post a Comment