Feminismes

TONI AYALA (text i foto)

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) presenta l’exposició FEMINISMES!, amb obres de l’Avantguarda Feminista dels anys 70 provinents de la Verbund Collection de Viena.

En el context actual, és una mostra de temàtica encertada, encara que es troba a faltar -una vegada més- la presència de les dones artistes dels anys 70 a Barcelona, Catalunya o Espanya. S’intenta suplir -de forma molt testimonial- amb la inclusió d’alguna obra de vuit artistes locals i amb un plafó explicatiu de la història del feminisme a casa nostra, però, malauradament, el buit no s’omple. I, d’aquí, es fa un salt amb ‘Coreografies de gènere’ fins a l’art feminista del segle XXI.

És a dir, tota una generació d’artistes locals, que van crear en els darrers anys del Franquisme i durant els primers anys de la Democràcia a Espanya, pràcticament continuen essent víctimes del silenci.

Tanmateix, malgrat recórrer bàsicament a obres d’artistes principalment centreeuropees o anglosaxones, l’exposició explota els missatges actuals vinculats als ‘feminismes’ i resulta una mostra interessant de veure, sobretot, tenint en compte el panorama artístic desolador de Barcelona a l’actualitat.

L’obra d’Ewa Partum a l’exposició del CCCB.

Una de les 67 artistes presents a la mostra és Ewa Partum, una de les pioneres de l’art conceptual a Polònia i que va establir les bases per a desenvolupar l’art de la performance feminista.

Crida l’atenció la seva obra ‘Change’, del 1974, una impressió fotogràfica sobre tela i bolígraf negre. L’artista es va filmar mentre una maquilladora li pintava una meitat de la cara, mentre que l’altra meitat la deixava sense maquillatge.

L’obra representa la poca estima social de les dones grans. Al mostrar una part del cos poc atractiva, segons els estàndars de bellesa determinats principalment pels homes, l’artista ve a defensar l’autodeterminació de la dona.

Hi ha altres obres de The Verbund Collection que conviden a reflexionar, com ara el fotomuntatge ‘Art is a criminal action’ (1969-1972) d’Ulrike Rosenbach, o la representació del Sant Sopar que fa Mary Beth Edelson (1972) donant protagonisme a taula a dones com Yoko Ono.

Sens dubte, és una exposició amb missatges, però es troba a faltar l’obra de les dones que van fer art als anys 70 a casa nostra.