La investidura del Bosco


TONI AYALA (text)

En països democràtics, la societat ha buscat de vegades solucions curioses i imaginatives per solucionar la falta d’entesa dels seus polítics i, també, per posar en evidència la manca de confiança de la ciutadania en els seus representants.

El debat d’investidura al Congrés dels Diputats ha posat en evidència que, sovint, als polítics els costa traduir a la realitat els resultats electorals. Per això, de vegades, els electors s’acaben mobilitzant i imposen alternatives tant ocurrents com surrealistes per donar un toc d’atenció a la classe política.

L’any 1990, el diari xinès ‘The People’s Daily’ va criticar durament els sistema democràtic dels Estats Units després que els veïns de Sunol, un poble de Califòrnia, elegissin com a alcalde honorífic a un gos.

Ho van fer perquè les dues persones candidates a aquest càrrec no els feien el pes i, alhora, els humans no s’acabaven de posar d’acord entre ells.

Arribar a pactes és una de les raons de la política, però no sempre es materialitzen, per la qual cosa el poble va acabar decidint de forma salomònica que aquell gos Llaurador Retriever negre barreja de Rottweiler guanyés aquella investidura a alcalde.

La broma va durar anys, ja que el gos, anomenat Bosco Ramos, va derrotar els dos humans en la investidura del 1981, però va exercir el càrrec fins a la seva mort, l’any 1994. Tant és així que li van dedicar una estàtura, instal·lada davant de l’oficina de correus des del 2008.

L’any 1984, el tabloide britànic ‘The Daily Star’ va fer-se ressò de la història tot descrivint Sunol com “la ciutat més boja del món”.

Sovint, la bogeria ajuda a regenerar i tirar endavant.