75 anys de l’Aixecament de Varsòvia


JOAN PALLARÈS-PERSONAT (text)

Varsòvia, 1 d’agost de 1944, a les 5 de la tarda.

Aquell dia faltava un mes per complir-se els cinc anys de guerra, havien passat gairebé cinc anys des d’aquella matinada de dia 1 de setembre del 1939, quan les tropes alemanyes de la Werhmacht, forces armades nazis, van creuar la frontera envaint Polònia mentre els avions de la Luftwaffe bombardejaven la reraguarda.

El 8 de setembre els invasors nazis ja eren a les portes de Varsòvia, però no cauria en les seves mans fins el 27. La lluita fou tant forta com desigual, finalment el 6 d’octubre les darreres resistències poloneses abandonaven la lluita. Polònia sencera restava a mans de Hitler.

La Ciutat de Varsòvia va quedar molt malmesa des del 1939, però encara ho seria més durant la insurrecció del 1943, coneguda com l’Aixecament del Gueto de Varsòvia, en la que els jueus van plantar cara als alemanys quan els nazis van començar la segona gran deportació massiva cap a l’extermini, una lluita desigual que va començar el 19 d’abril del 1943 i que va durar fins el 16 de maig, gairebé un mes, essent els jueus aixafats.

Abans havien plantat cara el 18 de gener i la cosa havia anat prou bé, però, en aquesta nova ocasió, les sinistres tropes de les SS Schutzstaffel o esquadres de protecció del Partit Nazi, NSDAP, únic a Alemanya, sota el comandament de Jürgen Stroop, van causar tretze mil morts i uns seixanta mil presoners.

L’Aixecament de Varsòvia va tenir lloc l’1 de setembre de 1944 a les cinc de la tarda, quan en el marc d’una àmplia revolta nacional denominada Operació Tempesta, l’Exèrcit Polonès, que feia poc havia vist l’alliberament de Roma o de París, veient encara com eren de lluny els aliats, van iniciar la insurrecció.

L’Exèrcit Polonès o Exercit Nacional, AK, Armia Krajowa, era el moviment de resistència polonès contra els nazis, que des del 1942 havia anat unint les diferents resistència a tot el país, lleials al Govern a l’Exili, formant un contingent clandestí que arribaria al mig miler de combatents, una força comparable a la Resistència francesa o als Partigiani italians, sent decisius en la derrota nazi amb els seus sabotatges, inclús amb enfrontaments oberts.

La insurrecció va durar entre l’1 d’agost i el 2 d’octubre, seixanta tres dies, mentre l’Exèrcit Roig anava avançant lentament pel país, però sense contacte amb els combatents, malgrat la insistència davant del comandament soviètic i la demanda d’ajut aeri, sembla que des del bàndol comunista interessava molt més una Polònia conquerida que una Polònia alliberada.

Els alemanys van tenir nou mil morts en aquells enfrontaments, però obtingueren la victòria a sang i foc, només entre el 5 i el 8 d’agost, l’anomenada Massacre de Wola, al barri d’aquest nom a Varsòvia, van assassinar una xifra de presoners estimada entre cinquanta i cent mil polonesos. El total dels seixanta tres dies la xifra de morts va superar els dos-cents mil, amb més de set-cents mil refugiats.

Normandia, Ànzio, Montecasino, l’Holocaust i l’extermini, París, Stalingrado, són fites als llibres d’història de la II Guerra Mundial. Cada any ens les recorda la premsa en les efemèrides, d’altres tant o més tràgiques, ningú no ens les recorda. La Varsòvia d’ara fa 75 anys, tampoc, però si visitem la ciutat, el Museu de l’Aixecament ens permet reviure, fil per randa la gesta èpica i desesperada d’aquell poble.   


Post a Comment