Quimera i els Humanimals


TONI AYALA (text)

En la mitologia grega, Quimera era un monstre amb cap de lleó, cos de cabra i cua de serp, que treia foc per la boca. La seva mare era la serp Equidna i el seu pare era Tifó; els seus germans eren el ca Cèrber, Ortre, l’Esfinx i el lleó de Nemea. Vivia a la regió de Lícia (Anatòlia, actual Turquia). Va ser criada pel rei de Cària, Amisòdar, i vivia a Patara.

Iòbates, el rei de Lícia, ordenà a l’heroi Bel·lerofont que matés aquell monstre perquè devastava el seu regne i devorava els ramats. Un oracle aconsellà a l’heroi que domés el cavall alat Pegàs perquè aquest l’ajudaria en la seva comesa.

Bel·lerofont trobà Pegàs a Corint, bevent de la font de Pirene, i amb suavitat li posà al cap una brida d’or que la deessa Atena li havia regalat. El cavall va deixar que Bel·lerofont el cavalqués i s’elevà pels aires. Volaren molt temps fins que veieren la Quimera.

Per a matar-la, Bel·lerofont havia construït una arma especial: a la punta d’una llança havia lligat un tros de plom, i quan la Quimera obrí la gola per llençar foc sobre l’heroi, aquest li va introduir la llança dins la boca. El foc de la boca del monstre va fondre el plom, que li relliscà gargamella avall i li cremà el ventre, provocant-li la mort.

En la literatura, Quimera apareix entremig de déus, titans i herois a llibres com la ‘Ilíada’ d’Homer, a l’’Eneida’ de Virgili.

A l’actualitat, aquesta herència clàssica s’ha traslladat a una altra paraula: els ‘humanimals’.

Ja fa temps que els científics experimenten amb crear embrions d’animals amb cèl·lules mare humanes. Són els anomenats ‘humanimals’ o ‘quimeres’, com hem vist que es coneixien en l’antiga Grècia als híbrids entre animals i humans.

Però, resulta que ara és la primera vegada que un govern dona suport expressament als ‘humanimals’, segons la revista Nature. Bé, el Japó ho ha fet obertament, mentre que la Xina es pot dir que també, però de forma més opaca. El Govern japonès va donar el mes de març passat llum verda perquè el científic Hiromitsu Nakauchi, que lidera grups de recerca de la Universitat de Tòquio (el Japó) i Stanford (els Estats Units) pugui desenvolupar òrgans humans en animals arran de cèl·lules mare humanes.

És cert que abans als Estats Units i en altres països s’havia intentat cultivar cèl·lules humanes en embrions de ratolí, rata i fins d’ovella per a després trasplantar aquests embrions en animals substituts. En tots els casos, però, els experiments es van interrompre per traves legals o per falta d’èxit de l’assaig.

Però Nakauchi assegura que avança i que el seu objectiu final és produir òrgans humans, com el pàncrees, i que una vegada desenvolupats puguin ser trasplantats d’un animal a una persona.

Hi ha molta polèmica, com era de preveure. Entre la comunitat científica hi ha preocupació perquè les cèl·lules humanes puguin usar-se per a afectar les capacitats cognitives de l’animal. Nakuchi defensa que l’experiment està dissenyat perquè “les cèl·lules mare només vagin al pàncrees” i que a més no intentarà, de primeres, trasplantar cap embrió híbrid, sinó que primer cultivarà embrions de ratolins híbrids per un període d’uns 14 dies, quan ja gairebé tots els òrgans de l’animal estiguin formats. Després farà el mateix en rates, sosté, deixant que es desenvolupin fins a 15 dies i més tard ho durà a terme amb porcs, on per a cultivar embrions híbrids necessitarà fins a 70 dies.

Hi ha investigadors que asseguren que és inútil portar a terme embrions híbrids humà-animals utilitzant espècies evolutivament distants com a porcs i ovelles perquè “les cèl·lules humanes seran eliminades en la fase inicial de l’experiment”.

Sigui com sigui, també ha trascendit que investigadors espanyols dirigits per Juan Carlos Izpisúa asseguren haver creat embrions de mico amb cèl·lules humanes. La recerca s’hauria realitzat a la Xina per a sortejar els impediments legals que hagués tingut als EUA (on treballa actualment Izpisúa) o a Espanya (on treballen els coautors del treball, de la Universitat Catòlica de Múrcia o UCAM).

En qualsevol cas, com a l’antiga Lícia de la mitologia grega, el Japó i la Xina volen ser la llar de la primeres Quimeres, uns ‘humanimals’ que esperem no requereixin de la intervenció de cap Bel·lerofont.


Post a Comment