Creuers creuats
TONI AYALA (text i foto)
La Comissió Europea ha denunciat Barcelona -i Madrid- davant el Tribunal Europeu de Justícia de Luxemburg pels incompliments en matèria de contaminació. Hi ha qui diu que és bàsicament per l’embolic de Madrid Central, però el cert és que hi ha temes que la capital catalana arrossega des de fa molts anys i que no ha solucionat. Però, no hi ha res com una amenaça de multa per posar-se les piles,
El Port de Barcelona ha presentat ara un pla per a electrificar els seus grans molls, doncs els vaixells són un dels grans focus de contaminació de la ciutat. La crema de fuel en els motors dels vaixells genera emissions de diòxid de sofre (SO2) i també òxids de nitrogen (NOx), molt nocives per a la salut.
El que passa és que l’hemeroteca és molt acuseta. Resulta que, a principis del 2011 i amb l’horitzó final del 2020, l’Ajuntament va impulsar “un nou pla energètic per, d’una banda, aconseguir estalviar un 9% el consum d’energia a Barcelona; i d’altra, reduir les emissions de CO2 i millorar la qualitat de l’aire de la ciutat”.
Una de les mesures estrella era, textualment, “l’electrificació del port -per evitar que els vaixells hagin de tenir els motors engegats mentre estan atracats-“. És evident que s’han perdut almenys vuit anys sense que aquesta mesura s’hagi implementat. Sí que va omplir en el seu dia els titulars, però no es va materialitzar. I, ara, pot arribar la sanció europea.
Per a l’electrificació del Port cal una connexió en alta tensió (220 kV) en la subestació de la plaça Cerdà, des d’on les esteses en mitjana tensió subministrarien energia als grans molls. La tramitació podria culminar en 12 o 18 mesos. La xarxa de distribució d’energia actual no compta amb una reserva de capacitat de subministrament per a satisfer la demanda del Port. Potser si s’hagués tramitat aquesta qüestió aquell 2011 i no ara ja estaria implementada i no caldria esperar a la nova planificació quinquennal de transport d’energia (pensada per a un horitzó 2025).