Malcom, a la boca del llop rus

TONI AYALA (text)

Rússia té un doble problema: primer, necessita immigrants; segon, és una societat tancada i, fins i tot, amb presència creixent del racisme.

Quan l’exjugador brasiler del Barça, Malcom, va fitxar pel Zenit de Sant Petersburg no s’imaginava que els propis seguidors del seu club el rebessin amb un manifest i una pancarta xenòfobs.

La Landskrona, nom amb el qual és conegut el grup radical del Zenit, apel·lava a “la tradició” de no fitxar futbolistes que no siguin dels continents europeus o asiàtics. “Per a nosaltres l’absència de jugadors negres és només una tradició, no som racistes”. “Com a club més al nord de les ciutats europees, mai hem estat mentalment connectats amb Àfrica, i per descomptat, amb Sud-amèrica o Oceania”, apuntaven.

Però, els russos ho tenen magre. La falta de població és una de les principals amenaces per a les seves aspiracions geopolítiques com a potència mundial.

Per a fer-nos-en una idea ens podem fixar en les dades del 2018, quan, per primera vegada en una dècada, la població russa va caure en termes absoluts, reduint-se en 93.500 persones fins als 148,8 milions d’habitants, segons el Servei Estatal d’Estadístiques rus (Rosstat).

Les projeccions no són encoratjadores. Segons estimacions de l’ONU, Rússia perdrà sobre un 8% de la seva població de cara al 2050. Aquesta crisi demogràfica pot ser determinant per a l’economia russa i el seu poder militar, un problema que no tenen, per exemple, els xinesos.

S’estima que Rússia necessita fins a 300.000 persones addicionals per any per a pal·liar els efectes de la pèrdua natural de població i quedar-se en un creixement net de zero.

Conscient d’això, el govern del president Vladimir Putin vol desenvolupar un ambiciós pla per a atreure a entre 5 i 10 milions d’immigrants entre 2019 i 2025. El problema afegit és que, fins ara, la situació de Rússia no ha fet més que encoratjar l’emigració.

Rosstat estima que 377.000 russos van abandonar el país el 2017, l’últim any del qual hi ha xifres disponibles. Molts d’ells eren autèntics cervells, ja que el 22% de les persones que van sortir de Rússia posseïa títols en educació superior, un 5% més que el 2012.

En la seva campanya electoral del 2018, Putin es va comprometre a gastar més de 8.000 milions de dòlars en els pròxims tres anys en programes per a ajudes a famílies per a encoratjar els naixements.

La pèrdua de població provocada pel declivi natural (les baixes taxes de natalitat) solia ser atenuada per les noves arribades al país de població dels països de la regió caucàsica i de l’Àsia Central. Però, ara, el país s’enfronta al risc d’un creixement de les tensions ètniques. I, si no, que li ho diguin al pobre Malcom…