El Bosc de Txernòbil
TONI AYALA (text)
El desastre nuclear del 1986 a Txernòbil, al nord d’Ucraïna, ha tornat a l’actualitat perquè HBO ha obtingut un gran èxit amb la seva minisèrie de televisió Chernobyl. Però, el cas és que hi ha un fenomen que està deixant petjada: la gran adaptació de les plantes al terreny afectat per la radiació nuclear, a diferència de les persones.
Quan es va produir l’accident, es va crear una àrea d’exclusió de 2.600 quilòmetres quadrats. Els humans van marxar, però els arbres i les plantes, òbviament, s’hi van quedar, amb la qual cosa tota aquella zona mai va estar desproveïda de vida del tot.
A més, temps després, llops, senglars i óssos, entre altres espècies, van tornar als frondosos boscos que envolten l’antiga planta nuclear del nord d’Ucraïna. Pel que fa a la vegetació, tota, excepte la vida vegetal més vulnerable i exposada a la radiació, va sobreviure. Fins i tot en les zones més radioactives, se sap que es va recuperar en només tres anys.
En les mateixes zones on les plantes van rebre radiació, els éssers humans, altres mamífers i ocells haguessin mort molt més ràpid. Això és així perquè la biologia animal és com una màquina complexa en la qual cada cèl·lula i òrgan té un lloc i un propòsit, i totes les parts han de treballar i cooperar perquè l’individu sobrevisqui. Ens cal un cervell, un cor o pulmons per poder viure. En canvi, les plantes funcionen d’una manera molt més flexible que els animals i això els permet adaptar-se millor a situacions tant extremes com l’accident nuclear de Txernòbil.
Si es produeix una catàstrofe, les plantes i els arbres no poden fugir, sinó que han d’adaptar-se al seu nou entorn per obligació si volen sobreviure-hi. En lloc de tenir una estructura rígida com la d’un animal, les plantes es van formant a mesura que es desenvolupen. A diferència de les cèl·lules animals, gairebé totes les dels vegetals tenen la capacitat de crear noves cèl·lules de qualsevol tipus que la planta necessiti. És a dir, les plantes poden reemplaçar les cèl·lules o teixits morts molt més fàcil que els animals.
I encara que la radiació també pot causar tumors en els vegetals, les cèl·lules mutades no es propaguen d’una part de la planta a una altra com ho fan els càncers. Això es deu a les parets rígides i interconnectades que envolten a les cèl·lules del vegetal. A més, els tumors tampoc són fatals en la gran majoria dels casos, ja que la planta pot trobar formes de solucionar el mal funcionament del teixit.
Els estudis que s’han fet sobre el terreny han permès comprovar que algunes plantes de la zona d’exclusió de Txernòbil estan utilitzant mecanismes addicionals per a protegir el seu ADN, canviant la seva química per a fer-la més resistent al mal i activant els sistemes per a reparar-la si això no funciona.
Com a conseqüència de l’accident de Txernòbil, una gran extensió de bosc de coníferes pròxima a la central es va tornar d’un color taronja intens i va morir a mesura que els alts nivells de radiació cobrien l’àrea. Aquella zona de densa vegetació, de 4 i 6 km², va ser batejada com el Bosc Vermell a causa del color que els arbres van prendre quan les plantes es van enverinar. La zona es va convertir en un indret erm.
Però, en 30 anys, el Bosc Vermell s’ha regenerat gairebé per complet, amb arbres de fulla caduca com el bedoll platejat que ocupen el lloc que una vegada va ser dels pins. La vida està prosperant a Txernòbil, fins al punt que les poblacions de moltes espècies de plantes i animals són ara més nombroses del que ho eren abans del desastre.