Papua HK
TONI AYALA (text)
Si algú et preguntés on hi ha protestes als carrers a Àsia, segurament, tothom (o, gairebé, tothom) contestaria que a Hong Kong, ja que ocupa els titulars de la premsa d’arreu del món des de fa dies.
Ara bé, resulta que s’estan registran manifestacions molt intenses a Papua (Indonèsia), que estan passant molt desapercebudes, malgrat que és una lluita que ja dura 50 anys i que ara s’està revifant amb força.
Durant aquestes protestes, fins i tot es van incendiar edificis del govern indonesi i diverses cases. A Jakarta, la capital indonèsia, més de 100 estudiants de Papua van marxar cap al palau presidencial llançant consignes pro independentistes i exigint la “fi del racisme i colonialisme a Papua Occidental”.
La resposta va ser que el govern indonesi va desplegar milers de tropes en aquesta regió oriental per a reforçar a la policia, que va utilitzar gas lacrimogen per a dispersar les protestes, i va tallar l’accés a internet. Ara bé, el focus mediàtic continuava a Hong Kong.
Però, què està passant a Papua?
Els manifestants denuncien casos de maltractament a estudiants originaris d’aquesta regió, encara que és evident que aflora un sentiment separatista que ja dura cinc dècades.
Papua era territori d’Holanda (que l’havia colonitzat en el segle XVII) i va ser transferida a Indonèsia el 1962, mitjançant un acord gestionat per l’ONU sota la condició que, en set anys, s’hi havia de celebrar un referèndum d'”autodeterminació”.
A l’agost del 1969, hi va haver unes polèmiques eleccions, a partir de les quals Indonèsia va exercir el control de la regió, que ara les administra com dues províncies més del seu territori nacional, Papua i Papua Occidental.
Per què Indonèsia no vol perdre Papua? I per què Papua voldria deixar de formar part d’Indonèsia?
Doncs, resulta que Papua és rica en recursos naturals com l’or i el coure. De fet, ara mateix, té les mines més grans del món d’aquests metalls i, a més, té una potent indústria de fusta. Tot plegat aporta milers de milions de dòlars a les arques indonèsies.
Ara bé, és cert que aquesta regió és molt rica, però, en canvi, la seva població s’ha mantingut en un subdesenvolupament crònic. Continuen sent les províncies més pobres d’Indonèsia, malgrat tenir les majors mines d’or del món. Tant és així que aquest mateix any, al febrer, s’hi va registrar una crisi de desnutrició i xarampió, que va causar més de 70 morts.
En aquest context, a Papua hi ha un sentiment generalitzat de rebuig al govern central indonesi. El poble autòcton de Papua i Papua Occidental és melanesi, ètnicament més relacionat amb la població de Papua Nova Guinea i les illes a l’est -com Vanuatu i les Salomó- que no pas lligat a Indonèsia.
La divisió ètnica existent, a vegades, ha derivat en agressions racials contra els ciutadans autòctons de Papua, que se senten com de segona classe. Tanmateix, la seva història no s’està explicant, ja que Indonèsia no és la Xina ni Papua és Hong Kong.