Estiu, periodisme i salses


JOAN PALLARÈS-PERSONAT (text)

Estem acabant el mes d’agost, el període de vacances, durant el qual els lletraferits afortunats, però pobres, ens podem quedar a casa gaudint de prou tranquil·litat per a escriure.

Matiso això de pobres perquè els adinerats poden retirar-se a qualsevol lloc i a qualsevol moment de l’any i isolar-se per escriure.

No és que per a escriure és necessiti massa aïllament, però un agost amb l’agenda descarregada de conferències, presentacions, visites comentades i actes diversos, sol donar molt de si.

L’aïllament estiuenc del lletraferit és relatiu, continues vivint al món i ben informat, malgrat que la premsa de paper i peatge sigui tant prima com el full parroquial i els diaris digitals es “refresquin” amb notícies sobre les proteïnes de l’ou i els seus efectes en l’alopècia o com es prepara un cafè amb gel.

Aquest ha estat el primer estiu de la meva vida on, ensems de la consulta diària de tres o quatre mitjans de paper i peatge -on ja sabia que trobaria notícies idèntiques amb titulars d’etiquetatge ideològic- he fet ús i abús de la informació digital. Vaja, que el consum de gigues de la meva andròmina de butxaca –i diuen que intel·ligent– s’ha disparat a nivells estratosfèrics, però doncs que jo no soc natiu digital i amb prou feina sabria mig explicar que és un giga, un byte o un bostriquiforme, no em preocupa massa.

Aquest estiu he constatat per enèsima vegada –però sempre em sorprenc i, ara, digitalment- que les notícies a l’estiu s’allargassen fins a la sacietat i que aquell fet o tema que un cap de redacció llençaria pel cap acompanyat d’una grapadora a qualsevol periodista que li proposés, assoleix nivells de portada o en el cas dels mitjans radiofònics o audiovisuals, s’itera sense vergonya ni pudor, del matí al vespre a cada butlletí.

Amant dels costums i tradicions, de la roda de festes al llarg de l’any, veig que sovint la informació cau dins d’un cicle litúrgic, hi ha notícies obligades, hi ha uns espais i temes que cada any tenen uns dies cíclics per a fer-se presents. La resta, aquelles notícies que es presenten sobtadament, sovint són tractades tant homogèniament, tant mimèticament cenyida a la nota d’agència, però adulterada amb el matís més o menys abundant i partidista, segons la ideologia i el tarannà de qui paga el mitjà, que cada cop penso que el periodisme s’assembla a aquells restaurants de menú econòmic.

Aquells en què les salses de tots els guisats tenen el mateix gust i que allò que surt de la fregidora, sigui animal o vegetal, no saps si té gust de carn o peix.