El Fons Amazonia


TONI AYALA (text)

Una de les conseqüències de la guerra oberta pel president brasiler Jair Bolsonaro contra governs europeus és que el principal mecanisme de protecció de l’Amazones corre perill de desaparèixer.

I ja no es tracta del fet que el cap del govern del Brasil digui que no utilitzarà més els bolígrafs Bic per fer la guitza a França, sinó del fet que l’anomenat Fons Amazonia es pot quedar ben buit de diners.

L’anomenat Fons Amazonia va ser proposat durant una convenció de Nacions Unides sobre el canvi climàtic. Si bé és cert que, en una dècada, només ha rebut diners de tres fonts (els governs de Noruega i Alemanya, i l’empresa Petrobras), també és veritat que ha obtingut bons resultats. Si més no, fins que les polítiques mediambientals del Brasil van canviar aquest any amb Bolsonaro.

Les xifres són ben clares. Segons l’Institut Nacional de Recerques Espacials del Brasil (INPA), l’any 2018 la desforestació va ser de 7.536 km², un 73% menys que el 2004, però també un 8,5% més que el 2017.

Des que l’1 de gener va assumir la presidència Bolsonaro, qui obertament afavoreix el desenvolupament sobre la conservació en l’Amazonia, la situació va empitjorar.

Al juliol, la desforestació de l’Amazones va ser un 278% més alta que el mateix mes de l’any anterior. El Fons Amazonia era el principal mecanisme de protecció d’aquest pulmó verd al Brasil, que agrupa prop del 60% dels 6,7 milions de km² que abasta l’Amazones.

Ara bé, han sorgit dos problemes amb un denominador comú: Bolsonaro. Per una banda, les seves polítiques a favor de l’explotació de la selva i, per un altre costat, el paper controvertit del govern brasiler en els recents incendis.

Segons l’INPA, des del gener, s’han registrat 87.257 incendis en tot el país, la qual cosa mostra un augment de focs forestals del 76% en relació amb el mateix període de l’any passat. D’aquests focs, el 51,9% estan concentrats a l’Amazonia.

Com a conseqüència de tot plegat, el 15 d’agost el govern noruec va anunciar que suspendria el pagament d’aquest any al Fons Amazonia, que ascendia a més de 33 milions de dòlars. Alemanya, que aquest any s’havia compromès a donar 39 milions, també va frenar-ho.

Evidentment, qui més perd és l’Amazones i, en certa manera, tota la Humanitat, doncs, en total, aquest fons havia finançat 103 projectes i aportat 1.288 milions de dòlars, 94% dels quals van ser donats només per Noruega.

Un altre aspecte que ha quedat al descobert és constatar que, de tot el món, només dos països hagin aportat fons per ajudar a preservar l’Amazonia durant els darrers anys. Els incendis són lamentables, però aquest fet potser crema més d’una consciència.


Post a Comment