Jacob Rees-Mogg, James Bond i el Brexit


TONI AYALA (text)

Seria molt interessant saber què hagués escrit Ian Fleming (1908 – 1964) si encara estigués entre nosaltres per donar vida un altre cop a James Bond en l’època del Brexit.

Potser s’hagués fixat en l’actitud del líder dels conservadors Jacob Rees-Mogg, mà dreta de Boris Johnson, seguint el debat estirat en la bancada del Parlament, com mofant-se i, en ocasions, segurament dormint.

Òbviament, les xarxes socials s’han omplert de ‘memes’ sobre Rees-Mogg, però Ian Fleming potser l’incorporaria com a personatge en la seva nova novel·la. I és que aquest escriptor, periodista i oficial d’intel·ligència britànic, conegut per ser el creador de la sèrie de novel·les d’espies protagonitzades per James Bond, va aprofundir més del que podríem pensar en les decadències del Regne Unit (en la seva època, encara Imperi).

Fleming va descriure als llibres de Bond el Regne Unit de la postguerra, quan l’Imperi britànic estava en declivi. El periodista William Cook va arribar a afirmar que “Bond va complaure la imatge inflada i cada vegada més insegura que teníem de nosaltres mateixos [els britànics], afalagant-nos amb la fantasia que la nació encara podia elevar-se per sobre de les seves possibilitats”. Potser, a més d’un, això li sona al somni brexiteer de recuperar la glòria britànica al planeta.

En diverses novel·les protagonitzades per James Bond es fa referència a aquesta situació, per exemple, en un passatge de ‘Des de Rússia amb amor’, quan l’espia admet que a Anglaterra “el problema resideix que ara com ara està de moda donar-los pastanagues a tots. Als de casa i als de fora. Nosaltres ja no ensenyem les dents… només les genives”. Un altre cop, ens podria sonar a missatge de campanya pro Brexit.

Aquest tema adquireix un paper central en una novel·la posterior, ‘Només es viu dues vegades’, concretament en les converses que entaulen Bond i Tanaka, el cap dels serveis secrets japonesos. Fleming tenia en ment la pèrdua de prestigi de la Gran Bretanya en les dècades dels anys 1950 i 1960, especialment durant la confrontació indonesi-malaia, per la qual cosa va introduir a aquest personatge. Això es reflecteix, per exemple, quan Tanaka acusa el Regne Unit de tirar l’imperi «amb totes dues mans».

Rees-Mogg, igual que Boris Johnson, podria sortir perfectament en la trama d’una novel·la actual de James Bond ambientada en el Brexit. Plàcidament tombat en un banc del Parlament, el conservador euroescèptic Rees-Mogg va oferir una imatge cada cop més habitual en la política mundial, doncs avui l’important són els objectius i no les formes.

Si Fleming visqués de ben segur que reflexionaria sobre el declivi de la famosa cavallerositat i fina educació britànica.

Però, és clar, ni Rees-Mogg ni Boris Johnson, encara que potser s’ho puguin creure, no son Bond… James Bond.


Post a Comment