La maledicció dels governs a Itàlia


TONI AYALA (text)

Quan Espanya està immersa en el joc de la investidura de Pedro Sánchez, Itàlia acaba de ser fidel a la seva tradició i ha estrenat un nou Govern que, si s’adequa a les estadístiques, durarà com a molt un any i poc més.

I és que, des de la fi de la Segona Guerra Mundial, els governs italians han aguantat vius una mitjana de 13 mesos, ni més ni menys. Des de la formació de l’Estat italià, el 1861, només el líder feixista Benito Mussolini va romandre en el càrrec durant més temps.

Amintore Fanfani té l’honor de ser el primer ministre més breu de la història contemporània d’Itàlia, en ocupar el càrrec durant tot just 21 dies: entre el 18 de gener i el 8 de febrer del 1954.

Giuseppe Conte ha pres ara possessió com a president, després de la crisi causada per Matteo Salvini, que ha quedat fora de joc. El seu gabinet és el número 66 des del final de la II Guerra Mundial. Això vol dir que els executius italians han estat operatius una mitjana de 405 dies: un any, un mes i deu dies. Al costat d’això, òbviament, que es tornin a convocar o no eleccions generals a Espanya no és res…

En total, 29 polítics italians -tots homes i cap dona- han ocupat el càrrec de primer ministre. Si ho comparem amb Alemanya, per exemple, els alemanys han tingut només nou cancellers i 25 governs en el mateix període de temps. Espanya, en aquest sentit, també és un niu d’estabilitat si es compara amb Itàlia.

El segon govern de Silvio Berlusconi va ser el més llarg de tots, ja que va estar operatiu entre 2001 i 2005 per un total de 3 anys, 10 mesos i 12 dies.

Una altra dada, dels 65 governs que ha tingut Itàlia fins ara, fins a dotze van durar entre 3 i 6 mesos i dos fins i tot menys de tres mesos.

Molts d’aquests últims es van formar a l’estiu, per això, els italians els van batejar amb sornegueria com “governi balneari”, és a dir, “governs de la temporada de bany”, per a remarcar la seva efímera eficàcia i la seva curta durada.

I quan s’ha creat el nou govern de Giuseppe Conte? Doncs, precisament, a l’estiu. Potser d’aquí a un any ja estarem parlant de la formació d’un nou Executiu a Itàlia. O no?


Post a Comment