La guerra dels idiomes


TONI AYALA (text)

Les llengües són un patrimoni de la Humanitat, de la mateixa manera que ho pot ser l’Amazonia. Però, com la selva, una llengua també es pot cremar i es pot fer desaparèixer del mapa si no es protegeix, si no es parla o si no s’escriu. Només cal que hi hagi algun piròman que provoqui el foc. Fins i tot, hi ha qui utilitza la llengua com a arma o, inclús, com a excusa per a generar un conflicte o una guerra.

De quin país estem parlant?…

Doncs, avui, parlem del Camerun, on fa tres anys que milers d’infants no poden anar a l’escola per l’anomenada ‘guerra de l’idioma’, que enfronta els francòfons amb els angloparlants.

Les arrels del conflicte es van originar el 2016 després de la decisió del Govern d’incrementar l’ús del francès a les escoles i tribunals de les regions majoritàriament angloparlants.

La mesura no va agadar gens als habitants dels territoris on es parla l’anglès, cosa que va provocar protestes en massa. El Govern central, però, va voler seguir amb el seu pla d’imposar majoritàriament el francès en aquestes regions. Què va passar? Doncs que tot plegat va desembocar en una rebel·lió a l’any següent, quan alguns civils, indignats perquè el govern va enviar-hi tropes, es van alçar en armes.

Va començar la guerra i molts pares van morir en els combats, cosa que va fer que molts infants es quedessin orfes. Sense escola, sense pares, aquests nens ara també lluiten, amb la qual cosa l’afany d’imposar una llengua ha portat a què el Camerun tingui ara “nens soldats” que, a falta de llibres, utilitzen pistoles.

Culpen a les tropes del govern per matar als seus pares, volen venjança i, a sobre, ara reivindiquen la creació de l’estat independent d’Ambazonia.

És a dir, la política centralitzadora del Govern, amb l’excusa de la llengua, ha acabat fent que esclatés una guerra que ja dura dos anys i ha provocat que, de retruc, una part del territori del Camerun vulgui crear un Estat nou independent.

Els separatistes intenten evitar que la població caigui sota la influència imposada del francès. Per això, insisteixen que les escoles romanguin tancades fins que el Govern -que els considera “terroristes”- acordi negociar la creació d’Ambazonia.

Segons xifres d’Unicef, el veto a l’educació afecta ja al voltant de 600.000 infants, amb més del 80% d’escoles tancades i almenys 74 centres escolars destruïts a les regions de conflicte. El passat 2 de setembre havien d’obrir els col·legis i, un curs més, no ho van fer.

Els estudiants són els damnificats directes del conflicte que el govern de Camerun, principalment francòfon, manté contra els combatents separatistes de territoris angloparlants.

Un exemple de com la llengua també pot ser una font de conflicte en comptes de ser una eina d’enriquiment.


Post a Comment