Diaris de l’1 d’Octubre


TONI AYALA (text)

Avui és 1 d’octubre, que és el dos-cents setanta-quatrè dia de l’any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs. Per tant, queden 91 dies per finalitzar l’any.

El dia 1 d’Octubre (amb majúscules) no ha tornat a ser el mateix a Catalunya -i a tot Espanya- d’ençà dels fets del 2017, quan es va declarar il·legal el referèndum d’independència i, alhora, es produïen càrregues policials contra els votants per impedir la consulta i confiscar les urnes.

Se n’ha parlat molt i encara se’n parlarà molt més. Ara bé, és evident que els mitjans de comunicació (i les xarxes socials) van jugar un paper molt important abans, durant i després d’aquell 1 d’Octubre del 2017.

L’1 d’octubre, curiosament, és una data molt associada al món del periodisme, tant a Catalunya com al món en general, doncs va ser en aquest dia quan van veure la llum dos diaris històrics que ja han desaparegut i que, tanmateix, ajuden a entendre els posicionaments i les adaptacions dels mitjans de comunicació davant dels esdeveniments i els moments històrics.

1 d’Octubre del 1792

Apareix el primer exemplar del Diari de Barcelona, un dels primers rotatius d’Europa. La seva publicació es mantindrà fins a la dècada de 1990. La iniciativa fou d’un tipògraf d’ofici, napolità però domiciliat a Barcelona, Pere Pau Usson.

El diari va nèixer sotmès a tots els controls de censura que aleshores tenia qualsevol publicació, si bé avui dia podríem pensar que la gran majoria dels mitjans també estan sota altre tipus de pressions directes o indirectes.

Redactat inicialment en castellà, es va passar al català i al francès durant la Guerra del Francès; posteriorment va tornar al castellà. El 1814, Antoni Brusi va iniciar l’etapa més important del diari, fins al punt que es va arribar a conèixer popularment com El Brusi.

Iniciat el segle XX, el diari va entrar en decadència a causa de conflictes interns de la família Brusi. Es va convertir en un diari amb continus canvis de directors, cosa que encara avui es pot veure en altres mitjans.

Amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola, la seva producció es va aturar el 1937. Va renéixer el 1940 gràcies a la fidelitat a la causa monàrquica i al seu barcelonisme. El tiratge va anar disminuint i es van viure girs ideològics. Es van buscar fórmules diverses per mantenir la publicació. L’any 1985 l’Ajuntament de Barcelona en va comprar la capçalera. Va passar per diferents propietaris fins al 1994, any en què va deixar de publicar-se en paper. En la seva última etapa, la seva edició va ser on-line, com li ha passat a altres mitjans, fins al 2009, en què la capçalera va desaparèixer.

1 d’Octubre del 1843

Es funda el periòdic News of the World, un tabloide de circulació nacional, publicat al Regne Unit de 1843 a 2011. Poca broma amb aquest diari, doncs va ser el periòdic més venut en llengua anglesa al món. Ara bé, la seva història ens podria ajudar a reflexionar entorn el que ara es diuen fake news.

L’editor Andy Coulson va dimitir el 26 de gener del 2007, després de l’escàndol d’intervenció telefònica reial. Després d’allò, però, el diari no va aixecar el cap i, el 7 de juliol del 2011, News International va anunciar que el News of the World es tancaria definitivament com a resposta a l’escàndol d’intervencions telefòniques, després que un investigador privat, presumptament, hagués punxat el telèfon d’una adolescent britànica assassinada i, possiblement, hagués interferit en la investigació policial tot fent patir encara més als pares de la nena.

Amb tot plegat, els lectors van girar l’esquena al diari, que va perdre publicitat i ingressos. A més, el periòdic va ser acusat d’haver punxat el telèfon de les famílies de soldats morts en acció a l’Iraq i l’Afganistan.

Per tant, per una banda, tenim un diari amb una trajectòria convulsa de censura, girs ideològics i canvis continus de directors; i, per una altra, tenim un altre diari capaç de tot per aconseguir -o fabricar- una notícia que pugués arribar al públic. Tots dos van nèixer un 1 d’Octubre.


Post a Comment