La lletra petita de les enquestes


TONI AYALA (text i foto)

Igual que amb tantes i tantes altres coses, amb els resultats de les enquestes sempre cal fixar-se en la lletra petita.

Sovint es fan sondejos interessats, en els quals qui paga, mana, és a dir, que vol que surti un resultat determinat i no un altre. No vol dir que l’enquesta estigui mal feta, però sí que hi ha mètodes per saber a qui preguntar o com preguntar per obtenir un resultat desitjat per al client. Per exemple, quan es vol promocionar un producte o quan interessa llançar entre la societat una determinada corrent d’opinió.

Darrerament, hem tingut un exemple de fins a quin punt les enquestes poden arribar a ser contradictòries depenent de les preguntes que facis i a qui les facis i en el moment en què les facis.

A mitjans de setembre, es va donar a conèixer l’Informe Ipsos Global Advisor on Global Happiness 2019, elaborat en 28 països avançats sobre les fonts de la felicitat. L’estudi considerava que els espanyols són els més infeliços.

Tant és així que situa a Espanya com el penúltim país del món i l’últim a Europa en felicitat, amb només un 46 per cent de població feliç.

A principis d’octubre, en canvi, ens hem trobat amb un altre informe que assegura que la percepció que tenen els europeus de la seva pròpia vida aconsegueix en aquests moments el nivell més alt de satisfacció (7,2 sobre 10) dels últims deu anys.

I no només això, els espanyols estan al capdavant d’aquesta taula en declarar el nivell més alt de satisfacció (7,6) respecte a francesos, anglesos, italians i alemanys.

És una de les conclusions del segon mòdul de l’Estudi Europeu de Valors 2019 elaborat per la Fundació BBVA. El treball considera valors i actituds de la societat de cinc estats europeus (Alemanya, Regne Unit, França, Itàlia i Espanya).

Per tant, tenim un primer informe que diu que els espanyols són els més infeliços, mentre que el segon assegura que els espanyols són els que tenen un major nivell de satisfacció.

¿Es pot està tant satisfet essent el més infeliç del món? Doncs, la lògica diu que no.

I, la segona pregunta que ens podríem fer és: ¿Què li interessa més a un banc en els estudis que promou, dir que la gent està satisfeta o més aviat infeliç?… La lletra petita.


Post a Comment