Orient Mitjà, però no llunyà


TONI AYALA (text)

El president dels EUA, Donald Trump, ha ordenat l’evacuació de totes les tropes del seu país destacades en el nord de Síria, on el conflicte entre l’Exèrcit turc i les milícies kurdes s’empitjora.

Malgrat que els Estats Units havien assegurat que no “abandonarien” el seus aliats en la campanya contra l’Estat Islàmic (EI), el cert és que ho han acabat fent.

El poble kurd és la minoria ètnica sense Estat propi més important de l’Orient Mitjà. S’estima que la seva població oscil·la entre els 25 i 35 milions de persones que viuen en una regió muntanyenca el territori de la qual està repartit entre quatre països: Turquia, l’Iraq, Iran i Síria, i un petit enclavament a Armènia.

És un poble unit per una llengua pròpia i una cultura mil·lenària. La majoria dels kurds són musulmans sunnites, però molts segueixen altres religions i creences.

Des de principis del segle XX molts kurds somien amb el reconeixement del Kurdistan com a nació pròpia. Si ho comparem, per exemple, amb estats europeus com Dinamarca, Estònia, Letònia, Països Baixos, Bèlgica o Lituània, és evident que els kurds conformarien un país molt més gran i nombrós.

Però quan es va signar el Tractat de Lausana, Suïssa, que va establir el 1923 les fronteres de la Turquia moderna, no es va considerar la formació d’un Estat kurd, i, des de llavors, qualsevol intent de crear un estat independent ha estat infructuós.

Les Unitats de Protecció Popular (YPG) són el braç armat del Partit de la Unió Democràtica Kurda (PYD), una formació fundada per nacionalistes kurds en el nord de Síria.

El cas és que l’YPG lluita per la independència dels kurds a Síria i té alguns vincles amb el Partit dels Treballadors de Kurdistan (PKK) a Turquia, un grup que vol una regió autònoma per als kurds en aquest país.

Tanmateix, el Partit dels Treballadors de Kurdistan està vetat a Turquia i també és considerat com una organització terrorista per la Unió Europea i els Estats Units.  De fet, el PKK ha portat una lluita armada contra l’Exèrcit turc des del 1984 i les autoritats d’Ankara ho veuen com una amenaça per a la seva integritat territorial.

Però, el problema -o dilema- per als països occidentals, és que l’YPG de Síria ha estat un aliat clau dels EUA en la seva lluita contra el terrorisme jihadista a la regió. Els kurds han sigut un soci imprescindible per a poder derrotar l’EI.

Ara, les tropes dels Estats Units es retiren en plena ofensiva turca contra els kurds, però aquest nou conflicte a la regió ja ha provocat que 785 estrangers vinculats a l’Estat Islàmic hagin fugit després d’un atac al camp de detenció d’Ain Issa.

Potser, ara, aquest conflicte sembla llunyà, però caldrà veure on es deixaran caure tots els terroristes jihadistes que ara poden aprofitar l’avinentesa per mirar de tornar als seus països d’origen.

L’Orient Mitjà no està tan lluny…